Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

5 d'agost de 2011
0 comentaris

Benet XIII i Montserrat, article del P. Josep Miquel Bausset, al número de juny de SAÓ

Benet XIII i Montserrat

 

Aquest mes de juny, Peníscola commemora el 6è
centenari de l’arribada del papa Luna a aquesta ciutat del Baix Maestrat, que
així es convertí en seu pontifícia. Un papa, Benet XIII, que el 1409 elevà
Montserrat a la dignitat abacial.

Quan el 8 de setembre de1384 morí el prior de
Montserrar Rigalt de Vergne, el priorat va ser proveït simultàniament pel papa
Urbà VIè a Vicent de Ribes i pel papa d’Avinyó 
Climent VIIè al cardenal Pere de Vergne, germà del prior mort. Però el
rei Pere III el Cerimoniós, amb la política de neutralitat que havia adoptat
pel que feia al cisma, rebutjà reconèixer els nomenaments i continuà retenint
el priorat, que administrava  per mitjà
dels seus procuradors.  

Només després de la mort del rei Pere, el 5 de
gener de 1387, Vicent de Ribes prengué possessió del seu càrrec, malgrat els
esforços de Climent VIIè a favor dels seus candidats. A la mort del papa
d’Avinyó, el seu successor, Benet XIII, el papa Luna, també desplegà una
intensa activitat per col·locar al front del priorat de Montserrat un dels seus
partidaris: Ramon Descatllar, abat de Ripoll, cosa que no va aconseguir.

Vicent de Ribes, de forta personalitat i gran
prestigi a la cort de Barcelona, va mantindre el priorat de Montserrat fidel
a  Roma, fins i tot després del traspàs
oficial de l’Església Catalana i del rei Martí l’Humà a favor del papa
d’Avinyó. La fidelitat d’aquest prior a la seu de Sant Pere, li valgué que fora
nomenat cardenal per Gregori XIIè en el consistori del 19 de setembre de 1408,
tot i que no prengué possessió  del seu títol
de Santa Anastàsia, ja que morí el 10 de novembre d’aquell mateix any. 

Només amb la mort del prior Vicent de Ribes,
s’obrí la porta perquè Montserrat s’adherira a la causa del papa d’Avinyó, Pere
de Luna. Així, el 10 de març de 1409, Benet XIII, aconsellat pel rei Martí,
nomenava Marc de Vilalba primer abat de Montserrat, amb tots els drets i
privilegis inherents al càrrec i l’endemà expedia la butla que convertia
l’antic priorat en una abadia, amb el nom de Santa Maria de Montserrat, per
distingir-la de Santa Cecília, situada en la mateixa muntanya.

Segons les disposicions del papa Luna
(recollides pel P. Cebrià Baraut en el seu estudi Benet XIII, darrer papa d’Avinyó i el monestir de Montserrat) la
nova abadia estava constituïda per dotze monjos, dotze preveres, dotze ermitans
i dotze servents i a més l’abat tindria la prerrogativa d’utilitzar les
insígnies pontificals. 

Segons el P. Cebrià Baraut, sembla poc
probable que el cardenal Pere de Luna  pujara a Montserrat durant les llargues
estades que (com a legat pontifici) féu a Catalunya els anys 1379 i 1388-89. El
seu contacte amb Montserrat es produí després de la seua elevació al papat, el
28 de setembre de 1394 i cal relacionar-lo amb l’última vinguda que va fer a
Barcelona el 1409, per assistir al nou matrimoni de Martí l’Humà, celebrat el
17 de setembre. Va ser Benet XIII qui beneí les esposalles del rei i Sant
Vicent Ferrer qui digué la missa de casament.

Uns mesos després, el 18 de juny de 1410 el papa
Luna assistí a l’enterrament del rei Martí i acabades les exèquies abandonà la
ciutat comtal camí de Montserrat.

La rebuda dels monjos a Benet XIII  degué ser respectuosa i cordial, ja que la
comunitat era addicta  a la persona i a
la causa del papa aragonès, després d’haver deixat el monestir els monjos
fidels a Roma.

Una nota del calendari-necrologi montserratí,
ens dóna la data exacta del pas de Benet XIII pel santuari (21-23 de juny de
1410) acompanyat de la seua cúria i de quatre cardenals, els únics que encara
li eren fidels. El papa Luna va fer ofrena a
la Mare
de Déu d’una creu de plata amb peu de cristall. A més de la dignitat abacial
concedida a Montserrat, Benet XIII va mostrar-se comprensiu i magnànim amb el
santuari, enriquit per ell amb una sèrie de gràcies i de privilegis, com la
concessió d’indulgències als fidels que el visitaren o l’ajudaren amb almoines
o el permís que donà als monjos i preveres per a administrar els sagraments,
sense cap altre requisit que la vènia del superior local.

En el 6è centenari de l’arribada del papa Luna
a Peníscola, des de Montserrat recordem aquell que va donar la dignitat
d’abadia al nostre monestir.

Josep MIquel Bausset, monjo de Montserrat. 

 

   

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.