Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de gener de 2009

0 comentaris

BARRI XINO, de Sebastià Sorribas

Sant Francesc de Sales i la Mare de Déu de la Pau

Fogueres de Sant Antoni a l’Ermiteta d’Ontinyent

És el llibre que he acabat de llegir. Publicat per l’editorial Base i subtitolat “Una crònica de postguerra”. I això és el llibre: una crònica fidel i al peu del carrer del que va ser la posguerra al barri Xino de Barcelona. No recorde com ha estat que m’arribà aquest llibre a les mans però paga la pena haver-lo llegit. Per als que no vam tenir la “desgràcia” de viure la postguerra “dura” sinó que vam nàixer quan ja es podia menjar, si no massa, però sense patir fam (i sóc fill de llaurador -per si de cas…-), aquest llibre ens explica la vida d’una família en aquells anys duríssims de postguerra. He dit malament, explica la vida de tot un barri. L’autor, nascut el 1928 al Barri Xino, morí el 2007. Ha estat guardonat amb el Premi de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi.

El llibre té uns primers capítols en què explica les raons que l’han dut a escriure el llibre i la realitat geogràfica i social del barri, després vénen la resta de capítols estructurats en dues parts: una primera en què conta el que era el dia a dia del barri en aquella postguerra, i una segona part en què explica algun fet relacionat amb algun personatge del barri d’aleshores, cosa que ve a completar la primera part del capítol. Així trobem capítols: Viure al Xino. Personatge del barri: la senyora Teresa i la Maria Teresa, La maté porque era mía: el masclisme. Personatge del barri: una vida humil, la senyora X.

Sols us deixe una xicotet fragment: “Per cert que va ser per aquell temps que s’explicava que el dictador havia dit en un discurs: “Estábamos al borde del abismo, pero hemos dado un paso adelante”. Anys més tard algun historiador molt seriós insistia que hi havia proves documentals d’aquesta frase, una de les poques del Caudilo, en què va dir la veritat.” (pàg. 198)