Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

No sé què en pensareu vosaltres de l’article de Vicent Sanchis a l’AVUI

Malauradament té massa raó. Us deixe els tres darrers paràgrafs (i si el voleu llegir sencer ací teniu l’enllaç). Bona vesprada.

 Hi ha veus, doncs, que han començat a demanar un procés de confluència. Necessari, diuen, per aconseguir una nova força que tingui entitat pròpia i prou suport per aconseguir representació pròpia. És possible que aquesta sigui l’única opció sensata per aconseguir tornar a il·lusionar els segments socials que facin possible el canvi polític en el futur.

Però aquesta proposta xoca contra una realitat excessivament heterogènia: Esquerra Unida, el Bloc i Esquerra Republicana representen realitats socials amb conviccions sovint contradictòries. El nacionalisme polític és dèbil al País Valencià, però té una definició pròpia que no es pot diluir dins una força política definida per situar-se més a l’esquerra que el PSOE. A més, perquè tot plegat tingués algun sentit, els tres partits haurien de ser capaços de pactar un programa polític prou ambiciós i prou intel·ligent perquè no semblés només una estratègia destinada a evitar que els seus dirigents es quedin sense representació parlamentària o municipal. Un nou intent no pot contribuir encara més al descrèdit de la política al País Valencià.

Aquests són els problemes. Però l’alternativa encara és pitjor. Un partit hegemònic malaltissament sucursalista i una oposició mediocre que amb prou feines aspira a mantenir-se. I un país que se’ls està desfent entre els escons.

  1. Tot això de la “convergència” no ho posaren en pràctica ja amb Compromís? Potser hauria valgut la pena fer més política durant l’etapa d’UPV, amb l’etern Pere Major fent arrels en el càrrec, en comptes de pegar bandades fins arribar al blaverisme il·lustrat actual. I no n’hi ha prou amb un enemic comú per a aglutinar, cohesionadament, catorze cues i cap de cap.

  2. Ens cal una força social situada entre el PP i el PSOE. I nacionalment en la nostra ona. I si no n’hi ha, no n’hi ha!

    Pregunta: Quan s’ha fet una evolució social i nacional des de l’esquerra en el món occidental?
    Resposta: gairebé MAI !

    Amb els situats a l’esquerra del PsoE, ni a la dreta del PpE, no hi ha res a pelar. ESTAN MASSA IDEOLOGITZATS. Sols serveixen per a fer d’oposició.

    I la resta és fer el moniato. Com fem des de fa 30 anys.

    Cordialment. 

  3. … les ideologies no calen? Sense ideologia vols arribar a fer alguna cosa? Tu no tens ideologia? No ens faces riure!…

       Ho tenim pelut, i sobretot amb uns polìtics dedicats a la política només per guanyar eleccions, adquirir un càrrec i després anar fent com si fossin gestors, directors o presidents d’entitats… fent i desfent sense consultar amb qui han de consultar… per a això es pot contractar a gent, no calen eleccions!.

       Com aglutinar allò que no es pot aglutinar per rancúnies, que si vosal3 açó, doncs ells allò… i ningú s’arromanga i es posa a treballar… primer que res sensibilitazant la societat envers el medi ambient (hui dia pense que és bàsic, la primera escomesa a realitzar), després anar abaixant els fums a tots aquells que es creuen més que altres, només perquè són més rics (=han robat més que ells i no els han fet res). Ensenyar a viure a la gent (a tothom, nosal3 també) amb les seues necessitats bàsiques cobertes (necessitats bàsiques, ho remarque, que hui dia no tot és tan “necessari”).  Donar una educació bàsica des de la ual l’ésser humà puga desenvolupar totes les seues facultats. Una sanitat on ningú quedi exclós. Podria seguir, però és llarg i ningú em va a fer cas… bona vesprada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.