Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 de maig de 2013
0 comentaris

AVUI MÉS QUE MAI: PAÍS VALENCIÀ

En primer lloc, haig de dir que, per a mi, avui és un dia trist perquè un amic i quinto ha faltat. Fa uns mesos tingué un ictus cerebral, del qual ja no es recuperà. Estigué ingressat unes setmanes a l’hospital de Gandia, després fou traslladat al de Dénia, i després, els últims mesos, els ha passat en la residència del meu poble. F.N.A. és el seu nom, encara no havia fet els 56 anys, i en la candidatura encapçalada per qui escriu aquest apunt a les eleccions locals del nostre poble, quan per quatre vots perdérem el regidor que havíem tingut durant vuit anys, m’acompanyà per l’anomenada aleshores BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, cosa que sempre li agrairé. 

I també és trist perquè aquests senyors que ens (des)governen avui han decidit  IMPOSAR EL VET AL NOM DE “PAÍS VALENCIÀ”. Almenys hagueren pogut triar un altre dia. Però no. Com a aquests senyors els importem un rave, no reparen a fer i decidir coses amb les quals ÚNICAMENT demostren la ignorància en què estan durant aquest llarg pas pel desert. I les paraules del diputat que, des que s’obriren les Corts Valencianes, seu en un escó (Rafael Maluenda) han estat la prova evident que ni saben història ni els importa el que ha passat dutrant el segle XX. Les paraules són: Com que a Àustria parlaven alemany, era tot un.’ Ha retret a l’oposició que vulgui ‘englobar’ el país en un ‘projecte inconstitucional’ i ha afirmat que fer referència al País Valencià i els Països Catalans era ‘una traïció a la història del nostre poble’.

I tornant al fet amb què obria l’apunt, solament vull afegir que F.N.A. DEP.

 

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no-res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

PD: L’autora és Isabel Barriel.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.