SANTA FRANCESCA ROMANA (9 de març)

Fou una dona singular, que va saber santificar-se en tots els estats de la vida. Després d’una joventut exemplar, es casa i porta endavant la vida matrimonial amb veritable sentit evangèlic, sobresortint en ell per les seues clares virtuts i pel seu net sentiment de pertinença a la comunitat eclesial. Viuda, omple la seua viduïtat de santes obres i s’integra finalment al monestir fundat per ella, com a benedictina que busca la perfecció evangèlica en el si d’una comunitat d’ànimes consagrades al Senyor.

Francesca va tenir una acusada personalitat femenina, que va posar en totes les seues obres una empremta clara de dona i va demostrar, en ple segle XV com, les dones tenen un paper actiu i benèfic a la vida de l’Església.

Va néixer a Roma l’any 1384. Als tretze anys el seu pare la convida a contreure matrimoni amb el noble Llorenç Ponciani, va acceptar la proposta paterna. Va saber fer feliç el seu marit, del qual va tenir tres fills. Va procurar la formació humana i religiosa d’ells, amb el seu desig que foren sants. El seu espòs va emmalaltir i va morir en 1435, Francesca es va sentir llavors lliure i el 21 de març de 1436 va marxar a Tor Spechi i es va unir-hi a la vida de la comunitat benedictina que ella amb anterioritat havia impulsat. Va donar un alt exemple de regularitat i seguiment de la vida comuna, admirant a totes les seues companyes per la seua humilitat i caritat i també pels singulars carismes amb què el Senyor la va afavorir i que denotaven l’altura mística en què es trobava el seu esperit.

Va fer el que va poder per millorar l’ambient religiós de Roma i per això és just que, en comptes del seu cognom familiar, en ser canonitzada fora amb el cognom de Romana. Va omplir la seua vida d’obres santes, i singularment d’obres de pietat i de caritat amb els més pobres. En vida ja va gaudir de fama universal de santa. Va morir santament el 9 de setembre de 1440. Sant Robert Belarmino va reconèixer que era exemple per a tots els estats de vida: verges, casades, vídues i religioses. Va ser canonitzada per Pau V

en 1608.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *