Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de març de 2009
0 comentaris
Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani
Sant Virgili d’Arlés i Joan-Josep de la Creu
El medi ambient i la societat valenciana, és el llibre d’en Roger Cremades Rodeja, saforenc, exalumne i blocaire en aquesta casa. El retrobament amb Roger va estar fruit de la xarxa. Algun dia em va llegir i em deixà un comentari en què em deia que si era jo qui era. De seguida vaig fer memòria i sí, el seu professor de 1r i 2n de BUP a l’IES “Ausiàs Marc” de Gandia havia estat jo. Aleshores vaig començar a seguir-lo al bloc, em vaig assabentar que havia escrit aquest llibre, vam buscar un dia per tal de retrobar-nos, vaig aconseguir el libre (llibre que, entre tots dos, vam oblidar-nos-en de la dedicatòria…a vore si un dia d’aquests esmorzem i no se’ns oblida). I fins avui.
El llibre l’he acabat de llegir ahir mateix. I avui li dedique el post. En primer lloc, vaig a recomanar-ne la lectura a tot el món que estiga preocupat pel seu país (en aquest cas, hauríem de dir territori). El paisatge mediterrani, com a expressió molt pròxima, no solem valorar-lo. I així ens estem quedant sense. El llibre és de lectura amena… quasi t’explica les diverses situacions, problemes, etc. de manera novel.lada, cosa que no li treu valor al que t’hi explica. Consta d’un pròleg i una presentació. I dues parts. La primera sobre el MACROURBANISME. Aquesta part me la vaig llegir d’una “sentada”. Em va captirar i no podia deixar de llegir. T’explica com hem passat de l’horta al que és la ciutat difusa, quin és el macrourbanisme en procés, l’impacte de les infraestaructures al paisatge i al país en general. Sols un exemple per tal de fer més entenedor el que dic: al llibre pots trobar de quina manera impacta la xarxa elèctrica al paisatge i com, sense adonar-nos-en, deixem fer, i això compoprta a la llarga (i ja podem dir que avui també) una sèrie de grueges a la qualitat de vida que ens mereixem (com a valencians i ciutadans del món).
La segona part se centra en el que han estat i són les agressions al paisatge mediterrani: a les zones humides, la línia de costa, als espais forestals i les conclusions. El llibre acaba amb un bon grapat d’annexos: estadístic, fotogràfic, i de nomenclatura científica. Té, com tot llibre científic, uns agraïments i una bibliografia bàsica.
I per acabar vull citar un xicotet fragment del llibre: “Potser en un futur haurem d’ensenyar als xiquets el funcionament de les marjals mentre que les que hi ha al seu poble resten sota una urbanització. El medi ambient és un préstec dels nostres fills i els l’hem de tornar almenys tan bé com l’hem rebut nosaltres.” Doncs això mateix. Bon dia i millor paisatge.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!