Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Als peus de la Serra Calderona l’ànima troba la pau i el silenci , acompanyada per la comunitat de germans menors . A l’interior del Monestir , deixant enrere l’hostatgeria i vorejant el noviciat , l’hort i el safareig , l’exercitant contempla l’ermita , custodiada per dos xiprers .
 

D’ella va escriure en el llibre ” Sant Espirit ” el religiós franciscà fra José M. Barrachina Lapiedra : el seu origen es remunta a finals del segle XVII quan es va construir l’Ermita de la Mare de Déu de la Llum , la imatge va ser col · locada

en 1712 . Enderrocada posteriorment es va aixecar sota la direcció de fra Mateu Company el petit edifici d’estil gòtic , la sostrada va ser destruïda durant la guerra de 1936 i restaurada el 1952 , entronitzant a l’altar la Mare de Déu dels Desemparats , acompanyada per les imatges de Santa Filomena , sant Joan Bosco i el Nen Jesús de l’Hort , a qui , segons contava un germà , el dia 28 d’agost, els religiosos li oferien les primícies de l’hort . Aquestes imatges van ser retirades el 1995 i suplides amb “una atrevida pintura de fra Alfredo Colás ” .

” La façana esvelta , formada per un aparell a soga i tió de maons vermells amb puntes destacades pintades de blanc , es recolza sobre un sòcol de carreus . Dos contraforts de pedra , en les cantonades, trenquen la cornisa i acaben en agulla . Sobre la porta hi ha una arquivolta de pedra blanca i una rosassa calada . En el frontó s’alça un petit campanar format per quatre ogives i un teulat agut de capitell coronat per una creu de ferro calat ” ( Luis B. Garin ) .

 

Lectura : Gènesi 28 , 10-19

Jacob va sortir de Beerxeba i es va dirigir cap Haran . Tot d’una va arribar a un lloc , i es va aturar en ell per passar la nit , perquè ja s’havia post el sol. Va prendre una de les pedres del lloc , se la va posar com coixí i es va ficar al llit allà. Llavors va tenir un somni : veure una escalinata que estava recolzada sobre la terra , i l’extrem superior tocava el cel . Per ella pujaven i baixaven àngels de Déu . I el Senyor , dret al seu costat, li deia : “Jo sóc el Senyor , el Déu d’Abraham , el teu pare , i el Déu d’Isaac . A tu i a la teva descendència donaré la terra on estàs ficat al llit. La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra ; et obriràs cap a l’est i l’oest , el nord i el sud ; i per tu i la teva descendència , es beneiran totes les famílies de la terra . Jo sóc amb tu : et protegiré allà on vagis , i et faré tornar a aquesta terra . No et deixaré pas sense haver complert tot el que et prometo ” .
Jacob es va despertar del seu somni i va exclamar : ” Veritablement el Senyor és en aquest lloc , i jo no ho sabia ! ” . I ple de temor , va afegir : “Que temible és aquest lloc ! És ni més ni menys que la casa de Déu i la porta del cel ” . A la matinada del dia següent , Jacob va prendre la pedra que li havia servit de coixí , la va erigir com a pedra commemorativa , i va vessar oli sobre ella . I a aquest lloc , que abans es deia Llum , el va anomenar Betel , que significa ” casa de Déu ” .

Oració : Pare. Aquí em teniu . Al silenci d’aquest lloc , or . ” Ciutat de la llum “

va cridar Jacob al lloc on va veure una escala que unia el cel i la terra , amb els àngels pujant i baixant . Així experimento aquest lloc . A la part alta del monestir , unint el meu cor amb el teu. Senyor com Francesc et canto i sento que Tu estàs tan dintre meu que amb Tu puc ascendir als alts cims de l’Evangeli .