Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest sant és un estel de primera magnitud que brilla d’una manera extraordinària en el santoral cristià. El missioner més gran, el tretzè apòstol. En el llibre dels Fets dels Apòstols sant Lluc narra que en el martiri de sant Esteve, l’any 37, Saule de Tars, conegut en principi amb aquest nom, fanàtic deixeble dels fariseus, guardava les robes dels que apedregaven el sant diaca. Un any després es converteix al cristianisme, després d’una experiència mística personal sobre la resurrecció de Jesús. Això va ocórrer en el camí de Damasc, quan Saule s’encaminava a aquesta ciutat com perseguidor dels cristians.

Pau que és el nom que adopta, després de la seua conversió, passa uns tres anys amb unes comunitats cristianes; després acudeix a Jerusalem per “veure Pere “(Gàlates 1, 18) i després es retira a Tars, la seua ciutat natal, d’on el treu Bernabé per emportar-se’l a Antioquia, des d’on, l’any 48, emprèn el seu primer viatge apostòlic. Aquesta tasca d’anunciar el Evangeli serà des de llavors la seua gran missió que es lliurarà amb tota la seua ànima i afany.

Al principi es dirigeix ​​a les comunitats jueves, però al trobar-hi prou resistència adverteix que els gentils són més receptius i cap a ells orienta el seu treball apostòlic.La missió evangelitzadora amb la qual el caracteritza fa que se l’anomene el apòstol dels gentils. els seus incessants viatges i les seues nombroses cartes són la característica del seu treball apostòlic. Les seves cartes i el llibre dels Fets dels Apòstols donen informació sobre la seua tasca apostòlica i del seu pensament cristià. El seu martiri va tenir lloc el any 67, a Roma, en la persecució de l’emperador Neró, la seua mort se situa a la basílica de Sant Pau “extra murs” on es veneren les seues relíquies. Juntament amb l’apòstol sant Pere són les dues columnes sobre les quals es fonamenta l’Església Catòlica.