Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
24 de febrer de 2011
1 comentari
La comunicació amb la parella (I)
La comunicació en la parella és l’altre nom de l’amor. L’amor en els seus múltiples aspectes és el que tots cerquem en comunicar-nos: ser acceptats, reconeguts, acollits, volguts… La persona mai no és quelcom fet ni definit totalment. Som procés i camí, i mai no podem dir que coneixem algú completament. Per això, en la parella, cal sempre una comunicació permanent i aquesta, a la vegada, augmentarà un amor creixent.
L’amor té el risc de la manipulació. L’amor és barreja d’apertura+lliurament+comunicació i mai ha de ser rendició i sotmetiment. L’amor requereix reciprocitat; demana un lliurament mutu i sincrònic: jo em done i l’altre/a se’m dóna, m’òbric i se m’obri. El meu propi do-apertura estimula i provoca l’apertura-do de la meua parella. És una donació mútua que reclama que es produesca a la vegada en ambdues parts. Contràriament, l’eixida-comunicació queda blocada i l’amor s’esvaeix en no ser acollit.
En amar, un/a es liura a l’altre/a però no es fa el seu esclau o el seu amo camuflat. Tinguem cura, ja que en tota relació amorosa pot donar-se un procés més o menys conscient de dependència. Voler una altra persona pot convertir-se en una mena d'”addicció” gustosa, la qual és font de freqüents xantatges o exigències que condueixen a hipotecar la meua llibertat i posar-la en les seues mans; o apoderar-me del seu espai personal i de la seua llibertat amb el pretext que l’estime moltíssim.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… de la parella, vull dir. També de la parella.
“… tu saps que jo no et tinc/ només vull ser amb tu/ tinc tanta por de perdre’t/ que no gose lligar-te…” són versos de David Mira i Gramage, (d’Ontinyent). Pertanyen al poema Símbol, i en realitat li parla a la llibertat, però perfectament es poden dedicar a la parella.