S’endinsa el caminant per l’Estret de les Aigües “”En la faldilla de la muntanya blanca, en la serralada de muntanyes que tanca a l’oest la Vall d’Albaida, a la pal oposat; al sud de la vega de Xàtiva i tancat per turons petits del que flueixen diverses fonts “(diccionari Madoz I) es troba el caseriu
“No sembla sinó que la naturalesa s’ha esforçat en prodigar tots els seus preciosos dons a aquell terreny; i quan es tendeix una mirada a la vasta plana que es perllonga pel nord fins València, l’ànim s’extasia contemplant tanta bellesa i frondositat “(Diccionari Madoz, IX), experimenta qui va emprendre des de la Basílica el Camí
Passades les eleccions municipals és l’hora de col.laborar per tal que el poble i l’ajuntament funcionen, per tal d’arranjar el que en necessita i per a millorar el que siga possible. T’apuntes encara que no sigues alcalde ni concejal? Als pobles són mals esdeveniments els moguts per la ràbia, la mentida, l’enveja, l’orgull, la venjança
Va ser el darrer diumenge d’octubre del 2006, fa justament deu anys, que el Centre Pare Tosca preparà per primera vegada la celebració de la Missa per la pàtria, la pau i la justícia en l’església de Santa Maria del Puig. Es recuperava així el sentit, alhora religiós i civil, dels primers Aplecs celebrats al
Aquest era el titular del passat 3 d’octubre de Levante-EMV. Ja n’era hora! El meu poble Benicolet (Vall d’Albaida) fou actualitzat l’última vegada l’any 1994. Ja ha plogut. En principi no hi hauria cap problema per+o sí és cert que estem pagant un IBI urbà de fa 22 anys. Ja està bé, ja. I amb
Los caminos del viento Querido Stig: Ojalá seamos dignos de tu desesperada esperanza. Ojalá podamos tener el coraje de estar solos y la valentía de arriesgarnos a estar juntos, porque de nada sirve un diente fuera de la boca, ni un dedo fuera de la mano. Ojalá podamos ser desobedientes cada vez que recibimos órdenes
El caminant s’endinsa en la “Serra Grossa”, amb els seus 3 km. d’ample, solcada pel riu Albaida al seu pas per l'”Estret de les Aigües” i la CV-620 (antiga N-340). Serra de gran bellesa paisatgística, de pinedes, pollancres, oms i vegetació mediterrània, sobre la qual lliurement volen l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí i el bernat
La vida pública o política afecta a tots els ciutadans. El principi fonamental de la política està que tots els ciutadans tenen necessitats o/i drets. De que els drets siguen respectats i les necessitats satisfetes depén la vida dignament humana i la felicitat possible. Tanmateix definir tant els drets humans com les necessitats i la
El número corresponent al mes de setembre està dedicat a “Espanya contra el País Valencià, amb les col.laboracions de: Rafael Beneyto: L’espoli fiscal del País Valencià, Pau Caparrós: Unes infraestructures subordinades, Entrevista a Vicent Flor, Joan Tamarit: El Decret de la Nova Planta en el segle XXI i Vicenta Tasa: Els drets lingüístics dels valencians
Ja ningú no dubta que la major part de l’esforç econòmic per a superar la crisi ha recaigut sobre les classes mitjanes i baixes. Encara hi ha alguna formació política que, en el seu discurs oficial, parla de l’esforç de tot els espanyols en aqueixa tasca, ometent que, encara que açò haguera sigut així, cosa
“L’analfabet polític és tan burro que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals” “Sobretot examinen l’habitual. No
Sabem que la vida social està formada per una espesa xarxa d’interessos de persones, col.lectius i organitzacions. Interessos que entren en conflicte uns amb altres. I com el conflicte és inevitable, la política i els polítics són inevitables, és a dir, necessaris. Als que gestionen la política se’ls fa responsables de quasi tot quant ens
Una planta necessita aire, aigua, sol i terra. Un animal necessita aire, aigua, sol, terra i aliments. Un home o dona necessita aire, aigua, sol, menjar, lectura, descans, diversió i altres homes o dones. I un poble, què més necessita?