Aquestes, i segur que altres moltes activitats més, caldria cobrir amb ajuda de programes públics que incentivaren el retorn de moltes persones al món rural, en la perspectiva d’un canvi necessari de mode de vida i de lluita contra el canvi climàtic. Mentre aquestes línies de treball es vagen incorporant en l’agenda política, i per
Potenciar amb programes públics de fortes inversions sostingudes en el temps, el retorn de població cap al món rural, especialment de joves, per tal d’ajudar-los en la instal.lació, rehabilitant milers d’habitatges buits als pobles, i en la formació per a la incorporació a la vida rural, donant suport durant un període suficient d’anys per tal
El model de vida i costums durant els últims quaranta o cinquanta anys en el nostre país res té a veure amb el que durant segles fou l’habitual. Fa cent anys, amb escassament 20 milions d’habitants estaven els pobles completament habitats. En l’actualitat, amb més del doble, les ciutats vessen i segueixen creixent, mentre que
Tal com es fa cada any, aquest 29 d’octubre, per a commemorar l’Aplec del Puig del darrer diumenge d’octubre, l’Oratori de Sant Felip Neri de València va organitzar la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, una celebració en valencià que va tindre lloc a l’església del Monestir del Puig al migdia i
He fet una estada d’uns dies al monestir de Montserrat, a l’hostatgeria del monestir. He tingut temps de llegir dos llibres i començar-ne un tercer. Els llibres llegits han sigut: Joan B. Culla, Amb Poblet al cap i al cor. El Pare Bernat Morgades i el seu temps (1911-1963), Editorial Pòrtic, Barcelona, 2021 i Cebrià
Tots Sants (de l’expressió llatina: Omnia Sanctorum)[1] és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats[2] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l’endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. La creença tradicional és que l’1 de novembre,
No obstant això aquestes inèrcies de l’activisme social i polític occidental propi dels dos darrers últims segles, sobre les quals insistesc que no diposite a penes esperances transformadores sinó en tot cas pal.liatives, pense que dues són les vies d’acció preferents i inajornables, que van a tenir molt més recorregut en un futur immediat, a
La rapidesa a percebre les veritables forces que donen forma a la realitat no és el meu fort. No obstant, a la fi acabe per tenir-les clares. Bé perquè amb el temps acaben manifestant-se de manera diàfana, bé perquè la meua pròpia experiència vital acaba donant-se de cara amb elles. Confesse que aquesta darrera manera
Aqueixa por a tenir idees pròpies està bastant més estésa del que seria desitjable. Es dóna en molts àmbits de la vida. I hi ha -els poderosos- els quals s’encarreguen de fomentar-la, doncs el dia en què la majoria dels seus subordinats perden aqueixa por, se’ls acabarà el seu domini. L’esfera de la política és
El Quadern Central està dedicat a El paper dels mitjans de comunicació i la identitat valenciana, amb les col.laboracions d’Antonio Laguna Platero, Francesc-Andreu Martínez Gallego, Àlvar Peris Blanes, Vicent Boscà, Francesc Martínez Sanchis i Moisès Vizcaíno i Garrido. A més, destaquem: Vicent Cardona (Acompanyar i celebrar), Josep Miquel Bausset (Dues anècdotes i una conclusió final),
Llibre editat per Edicions del Bullent i Premi Soler i Estruch de Castelló de la Ribera (2022). Carme Cardona Bartual exerceix de professora de Valencià, Llengua i Literatura en un institut del Camp de Túria i forma part de la junta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria. El Premi Soler i Estruch de
El percentatge mitjà de retallades en educació de les comunitats autònomes assolí el seu màxim en 2014 amb un 15% i des d’aleshores fou suavitzant-se, essent en 2016 d’un 9,8% de mitjana però amb notables diferències entre les comunitats. En un extrem estaven Castella-La Manxa (22,2%), País Valencià ( 14,8%) i Astúries (13,8%), i en
El Quadern central està dedicat a La identitat valenciana en la cruïlla d’un món globalitzat, amb les col.laboracions de Gil Manuel Hernández i Martí, Júlia Company i Rafael Climent, Francis López, Vicent Boscà i Enric Navarro i Valls. A més destaquem les col.laboracions següents: Vicent Cardona (Continuem per a bingo), Josep Miquel Bausset (“Es confon
Avui celebrem la festivitat de sant Antoni Ma Claret. Va ser fundador dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (CMF). Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 – Abadia de Fontfreda, 24 d’octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d’Isabel II d’Espanya. Va fundar els ordes dels Missioners Fills de
Quadern Central dedicat a La premsa d’informació en valencià, amb les col.laboracions de Rafa Xambó, Francesc Martínez Sanchis, Moisés Vizcaíno i Garrido, Vicent Boscà, Luis Peidró i Ramon Grau i Soldevila. A més, tenim les col.laboracions de: Antoni Biosca (Comiats i esperança), Josep Miquel Bausset (“Un bon bisbe s’encarna en la terra on va”), Rafael