Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No obstant això aquestes inèrcies de l’activisme social i polític occidental propi dels dos darrers últims segles, sobre les quals insistesc que no diposite a penes esperances transformadores sinó en tot cas pal.liatives, pense que dues són les vies d’acció preferents i inajornables, que van a tenir molt més recorregut en un futur immediat, a pesar que el seu trànsit puga trobar-se ple de buits, dubtes i obstacles.

La primera és la resistència i la mobilització en defensa del territori on vivim. De les seues aigües, sòls i aires, que en darrera instància ens permeten la vida digna. És cert que desequilibris com el canvi climàtic estan trastocant-ho tot, però si localment lluitem per evitar processos de contaminació i esgotament de recursos en el nostre àmbit, el postcol.lapse pot ser que siga més esperançador. Sense oblidar mai que la contaminació més perillosa i contagiosa és l’individualisme i la competència.

La segona és la construcció d’espais autogestionats, libertaris, pacifistes i antipatriarcals, pegats als territoris per afrontar i resoldre comunitàriament les necessitats bàsiques de persones i col.lectius. I això encara que el capitalisme, al seu mode, puga oferir de manera mercantilitzada i parcial la satisfacció d’algunes d’aquestes necessitats.

Es tracta de dues opcions pròpies de societats en transició a un estil de vida cooperatiu, menys complex i depredador de recursos naturals, que identifiquen que el col.lapse ja està ací, en forma de desigualtats socials aberrants, de guerres i violències per tot arreu i de destrucció massiva de múltiples formes de diversitat biològica, cultural i comunitària.

La “via” que diria Morin és eixir d’aquesta megamàquina mumfordiana desbocada que és el capitalisme, que avança fent esquerdes a cossos i ànimes. No sabem on tindrà la seua fi, ni el que arrossegarà el tsunami de la seua caiguda, però sí podem decidir quan començar a desacoblar-nos individualment o col.lectiva per a construir les noves formes de relacionar-nos amb la vida.

Imatge: Ca l’Ànima, Cornellà del Terri, Girona.