Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aqueixa por a tenir idees pròpies està bastant més estésa del que seria desitjable. Es dóna en molts àmbits de la vida. I hi ha -els poderosos- els quals s’encarreguen de fomentar-la, doncs el dia en què la majoria dels seus subordinats perden aqueixa por, se’ls acabarà el seu domini.

L’esfera de la política és bastant propícia per tal que brote i s’estenga aqueixa por. En teoria som ciutadans lliures, capaços per a expressar les nostres opinions i de nomenar els dirigents que exerceixen el seu mandat en el nostre nom. Però s’encarreguen que visquem atemorits per la pèrdua de conquestes socials i pel fantasma d’atacs exteriors que poden danyar la convivència.

Vaig poder veure recentment la pel.lícula Alma Mater. Des de la primera escena a l’última es viu un clima més que de por d’autèntic terror. És claustrofòbica, l’acció transcorre dins d’un pis d’una ciutat de la Síria actual. Es veuen les habitacions i, darrere un finestral, un pati que havia sigut aparcament. Bombardejos, explosions, franctiradors, sotmeten a una situació desesperada la família tancada en l’habitatge. No es planteja qui són els responsables, uns o altres, segurament tots. Sols les vivències d’aqueixa família tancada, tutelada per la mare, amb les seues ànsies de supervivència.

Els grans mitjans de comunicació, controlats pel gran capital, són els encarregats d’incrustar en les nostres ments aqueixa por paralitzant. Fa temps que ha arribat el Gran Germà: saben on estem i amb qui, el que fem, el que comprem, els nostres gustos i preferències. No necessiten tenir un exèrcit d’espies i bufons, nosaltres mateixos en la nostra vida quotidiana els facilitem la informació que necessiten.

El món religiós ha estat tradicionalment vertebrat per la por. Aquella afirmació contundent de Chesterton que “quan s’entra en l’església cal treure’s el barret però no el cap”, no es practicava amb freqüència i encara hi ha qui es conforma amb l’amén medrós. “Doctors té la santa mare Església que vos sabran respondre”, és la consigna repetida per tal de refugiar-se en una còmoda ignorància que evite el risc de pensar per compte propi i del dubte.

S’ha parlat molt de la Inquisició i de l’Índex de Llibres Prohibits. I de l’intent permanent de la jerarquia eclesial per tal de controlar l’ensenyament moral. A la Inquisició va succeir el Tribunal del Sant Ofici que, davall els anteriors Papes, es va distingir per la condemna de molts teòlegs que van cercar camins nous per a expressar la fe de Crist.

Encara s’apel.la  al magisteri de l’Església per a vetlar per la puresa de la doctrina. Però, on està aqueix magisteri als catecismes i en el dret canònic o en l’Evangeli? I no es diga que l’única intepretació vàlida de l’Evangeli és la literal que dicta la jerarquia. És l’esperit que anima les comunitats, qui les ajuda en aqueixa necessària interpretació que ha de fer-se veient el seu sentit poètic-simbòlic i amb l’ajuda de les ciències exegètiques.

No poden entendre’l qui encara s’aferren a un esquema jeràrquic-piramidal de l’Església, amb la seua distinció entre la casta dirigent, docent, dotada en el seu cap d’inefabilitat, i la pleb de llecs submisos que sols han d’acatar el que se’ls ordena creure. Encara hi ha ovelles submises que reclamen aqueix exercici imperatiu de la jerarquia! La por inculcada des de la seua infantesa a aquell déu terrible i justicier i a les penes eternes de l’infern en les calderes de Pere Boter segueix paralitzant la seua capacitat de pensar que el Senyor els va concedir.

No és la consciència lliure l’única responsable de la conducta? No ha de ser l’Església un Poble de persones lliures i iguals pel seu baptisme que converteix a tots i totes en “sacerdots, reis i profetes”? No és el sentit d’aqueix Poble la veritable regla d’interpretació de la doctrina, encara que contradiga les afirmacions de la jerarquia? Qui sinó el seu Mestre va ensenyar que no havia d’haver poderosos dins d’ella, sinó servidors? No és l’Esperit qui reparteix gratuïtament els carismes precisos per a exercir aqueixos serveis divesos? L’afirmació que fora de l’Església no hi ha salvació, no és antievangèlica i intenta coartar la llibertat de l’Esperit que bufa on vol?

Fotografia: Unsplash