Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La rapidesa a percebre les veritables forces que donen forma a la realitat no és el meu fort. No obstant, a la fi acabe per tenir-les clares. Bé perquè amb el temps acaben manifestant-se de manera diàfana, bé perquè la meua pròpia experiència vital acaba donant-se de cara amb elles. Confesse que aquesta darrera manera d’aprehendre l’entorn que ens envolta és molt més revulsiu i enriquidor que qualsevol altra: “golpe a golpe, verso a verso”, com deia el poeta.

Par a posar el meu granet de sorra en la tasca comuna d’entendre i transformar el món he llegit, pensat, viatjat, conversat i observat. He participat en col.lectius socials, culturals, ecologistes, així com en organitzacions polítiques i institucions públiques. No em penedesc d’haver transitat tots aquests senders. Contràriament, ho he aprés tot del meu caminar per ells, coneixent a qui avui són els/les meus/es millors amics-gues.

D’un temps a aquesta part veig quelcom de llum. No la cegadora que tot ho il.lumina, sinó foguets galeànics que a penes em permeten albirar el rostre de qui tinc enfront, suficient en tot cas per a no témer l’obscuritat, per a sentir la calor enmig d’aquest param desabrigat.

M’he adonat de les serioses limitacions de la via institucional per a superar aquest sistema capitalista que es mor a talls, i que en la seua agonia arrossega al col.lapse la major part de les persones i criatures del món. No dubte que en alguns casos l’activisme social i polític permet suavitzar aquells trets més agressius del propi sistema però, sense restar importància a això, fins ara s’ha manifestat absolutament incapaç de desactivar i invertir les estructures que alimenten la patològica desigualtat social, la violència estructural i el brutal deteriorament ambiental del nostre món. La globalització capitalista és el triomf del tot-mercat i exigir-li compassió és el mateix que demanar peres a l’om.

Crec que cal:

• Seguir denunciant públicament les injustícies i desatins d’aquest sistema que mor matant, sense gastar massa energies, inclús amb sentit de l’humor i ironia, encara que sols siga per a evitar que les pedres espontàniament parlen per nosaltres.
• Seguir intentant tenir presència en àmbits de representació i decisió política institucional, principalment en el marc dels municipis, per a fer més amable aquest final d’etapa i la consegüent transició eco-social que ens ve damunt, en cap cas per a gestionar el que hi ha ni per a insuflar oxigen al sistema, sinó per a avançar el seu desmuntatge ordenat.

Imatge: https://www.escuelacantabradesurf.com/es/surf-camp/