Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 d'octubre de 2023
0 comentaris

Retallades en educació del món rural

El percentatge mitjà de retallades en educació de les comunitats autònomes assolí el seu màxim en 2014 amb un 15% i des d’aleshores fou suavitzant-se, essent en 2016 d’un 9,8% de mitjana però amb notables diferències entre les comunitats. En un extrem estaven Castella-La Manxa (22,2%), País Valencià ( 14,8%) i Astúries (13,8%), i en l’altre extrem Andalusia (3%), La Rioja (1,7%) i Cantàbria (1,2%).

Però aquesta lleu tendència en la recuperació de la inversió pública en educació no assoleix per igual a l’educació pública i a la concertada, és a dir, la dels centres privats sostinguts amb fons públics. Mentrestant la inversió en els centres concertats en 2016 ja estigué per damunt de l’invertit en 2009 en un 2,2%, la inversió en els públics va seguir molt per davall. Si tenim en compte que en els darrers últims anys s’han afegit al concert centres religiosos que separen els alumnes per sexes, és probable que a dia d’avui, aqueixa diferència en la inversió siga major.

Més enllà de les diferències entre comunitats autònomes, generalment hi ha hagut una indiscutible i manifesta intenció, que no s’ha donat per igual en la pública, de millorar el finançament de l’educació concertada amb suport en dos drets constitucionals, el dret a rebre una educació gratuïta i el dret a la lliure elecció de centre educatiu dels pares.

Totes les motivacions dels pares a l’hora de triar el centre en què s’eduquen els seus fills són legítimes i més enllà del tan discutit tema dels valors, és un fet que en molts casos el centre educatiu es contempla com una plataforma d’oportunitats de promoció social i professional , gràcies a les relacions de companyonia i amistat que es forgen en l’etapa escolar. En qualsevol cas, és lamentable que, després de 40 anys de democràcia, no s’haja pogut arribar a un consens sobre un model educatiu públic que aculla i eduque en valors que la majoria de la població reconega com a propis en base a l’equitat i el principi d’igualtat d’oportunitats.

Des de la perspectiva del món rural l’assumpte de l’educació és doblement lamentable. D’una part perquè el dret a l’elecció de centre és difícil d’exercitar, ja que la immensa majoria de centres educatius o són públics o no existeixen, la qual cosa és encara pitjor, i la iniciativa privada, tret de capçaleres de comarca, pobles grans o en règim d’internat, mai apostà per ells.

Però l’anterior fa que el món rural estiga enormement agraït a l’educació pública, perquè existisca, perquè es mantinga, i perquè siga de qualitat, i es lamenta que els efectes d’aqueixes retallades vagen a ser multiplicats en els pobles i siguen un altre aspecte més, un suma i segueix, per a sentir-se en la marginalitat, en la indiferència d’allò que preocupa i ocupa els poders públics.

PD: Espere que el govern PP-VOX al País Valencià tinga en compte que l’educació, igual que la llengua, no es toca.

DIVERS
18.05.2010 | 5.38

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.