Definitivament, deixeu de considerar que l’Estellés és un poeta de la mort. Considereu unes altres coses més precises.
De tant en tant, quan sortim de ballet o no ens ve de gust anar al parc o a una altra banda, anem a la biblioteca. Mos coneixem bé les biblioteques d’Alcanar, Les Cases, Ulldecona i Vinaròs. Quan vivíem a Tarragona, mos coneixíem bé la biblioteca de Tarragona, que és la ciutat on va néixer
Per tothom és compartit que un dia té vint-i-quatre hores, una rere l’altra. Quan comença és fosc i quan acaba, també és fosc. Entre foscor i foscor, la claror del sol i els seus dos respectius crepuscles mos permeten veure-hi sense necessitat d’emprar els circuits elèctrics. Pareix que qualsevol canvi hagi de ser pensat per
De tots los cafès, los dels migdies. En aquella hora tinc tanta set que me’l bec d’una glopada. Per això me’l demano ‘a la tassa’, que és ‘l’americà’. A la ‘furgona’ sempre hi duc garrafes d’aigua, però quan arriba la calor no me n’estic de xalar bebent aigua ben fresca, aquella que acaba de sortir
Esta tarda, havent dinat, he anat a collir quatre tirabecs per a ma mare. Tenia son, estava cansat, però avui, en veure a mare plena d’energia i contenta, com sempre, mentres dinava pensava que tot allò era una sort. Que tinga salut, que estiga contenta. Què més vols? He pres la furgoneta de bell nou
Ja podeu consultar el vostre pronòstic per a la propera setmana. De res. Àries, vas néixer a la primavera i la junça dels horts creixia. Pensa-hi, si vols. Taure, si vas a comprar al supermercat i fas curt de pasta, fixa’t amb les ofertes, si vols. Cranc, amic, la paciència és la mare de la
Què poquiu m’agraden los homenatges pòstums, encara que siguen senzills, personals, gairebé anònims com este d’ara. Los gestos bons es fan mentres vivim, sense esperar, sense gaires reverències. Però sempre calen les paraules d’agraïment, si este és de veres. Mai vaig parlar, ni vaig conèixer personalment en Carles Capdevila, però el llegia sempre que -per
Si ahir a esta hora us deleitava més que un iogur amb mel i trocets de maduixes (malgrat no em deixeu cap comentari, bandarres), esta vesprada no vos deixaré amb les ganes d’assaborir un tast més de la meua sensibilitat sense precedents als Països Catalans i, de fet, a tota la vessant septentrional de l’Europa
Dissabte passat van venir en Jordi i la seua companya de visita. En Jordi és son cosí germà de mon cosí Vicent, lo nét del Negret i de la tia Juaquineta, sa germana de ma iaia Ramoneta la Faldudeta. Està interessat en provar el seu darrer compost lixiviat sobre una pila de fem meua. Hem