L'Hereu Riera

¿Votaries a favor d’un partit polític que tingués com a primer punt del seu programa la socialització del sistema hereditari? I que aquest punt bàsic impliqués, entre altres coses, les següents:

—Que a canvi d’una sola contribució post mortem, és a dir, del llegat hereditari, cap ciutadà del país, empresari o assalariat, no hagués de pagar impostos en vida.
—Que tots els joves en edat d’emancipar-se heretessin de l’Estat una quantitat suficient per invertir-la en si mateixos i en les seves iniciatives vitals.
—Que l’Estat tingués invariablement els recursos suficients per mantenir adequadament el sistema educatiu, sanitari i de serveis socials, i les grans infraestructures públiques, i tot això sense haver de recórrer als préstecs bancaris.
—Que les grans corporacions no tinguessin cap possibilitat de constituir-se, i per tant que desapareguessin també els lobbies i els grans grups de pressió a l’ombra. I que deixessin d’existir, per falta de clients però sobretot per falta de sentit, els paradisos fiscals.
—Que desapareguessin igualment les monarquies residuals, d’una banda, i de l’altra les grans dinasties econòmiques, que són un reflex i una prolongació de facto d’aquelles.
—Que desaparegués la gran banca, a canvi d’un sistema bancari a escala humana, amb bancs que, en comptes d’especular, afavorissin la vida comercial i industrial a través del crèdit a un interès raonable, equitatiu.
—Que el crèdit servís per possibilitar la iniciativa privada, en comptes d’entrampar la gent per tota la vida. I que tornés, per pura inèrcia social, l’estalvi personal i familiar, i que reviscolés per tant la xarxa de caixes d’estalvi populars, amb la seva vessant originària de funció social, i propera als ciutadans de nivell econòmic més modest.
—Que l’accés a l’habitatge, de compra o de lloguer, estigués d’acord amb el valor de l’habitatge, i no pas amb el valor especulatiu del sòl.
—Que l’Estat quedés reduït a la mínima expressió, i que la seva funció fos el màxim de garantista i el mínim d’intervencionista. Que cada municipi fos el primer beneficiari dels llegats hereditaris dels seus habitants, i que la contribució estatal per aquest concepte anés de baix (el municipi) a dalt (l’Estat), passant pels nivells intermedis de l’administració estatal. D’aquesta manera els nivells inferiors, però més propers al ciutadà (i per això més coneixedors de les seves necessitats), i en primer lloc els municipis, no haurien de dependre de les partides econòmiques estatals.
—Que tothom tingués dret a la propietat, mentre la propietat fos fruit dels seus mèrits i dels seus esforços personals.
—Que tothom tingués dret, en definitiva, a heretar, indiscriminadament, pel sol fet d’haver nascut com a ciutadans lliures del nostre país. Aquest dret seria la base perquè els drets continguts en la solemne Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 fossin respectats de manera efectiva, d’una vegada i per sempre.

No hi ha cap partit, naturalment, que faci un seguit de propostes tan excèntriques com aquestes, perquè per començar ni tan sols les contemplen. Se suposa que ens proposen solucions més realistes per als nostres problemes, tot i sabent que els nostres problemes tenen una dimensió global que s’escapa al seu abast local, domèstic, per la simple raó que aquells provenen dels desequilibris que provoca l’existència i els moviments (legals o il·legals) de les grans i totpoderoses corporacions transnacionals, les modernes monarquies hereditàries, que ara són només de signe econòmic, i que últimament campen tan amples, fent-ne de les seves sense fre, sota aquesta denominació tan asèptica (en realitat, un eufemisme) de “els mercats”, que tothom sap que hi són però que ningú sap de qui són, en realitat, i sobretot ningu no sap com controlar-los. En canvi, ells sí que saben perfectament com controlar els governs democràtics (que haurien de ser els seus controladors).
Doncs bé, aquest diumenge votarem, donarem el nostre vot a algun d’aquests partits que es troben en una dramàtica situació d’impotència, davant d’aquests governs a l’ombra que ningú no ha votat. I així tornem al començament: ¿votaríeu per eliminar-los, i que ens deixessin viure i treballar en pau? ¿I perquè deixessin d’amenaçar el sistema democràtic, la nostra tan cara democràcia, i de retornar-nos a tots a l’edat mitjana (d’on ells mai no han sortit)?

Sort que en Rajoy ho arreglarà tot!

nb: Quan parlo d’aquest hipotètic Estat d’hereus i sense desheretats ho faig pensant en el meu país, Catalunya, que me la imagino lliure i plena; però ara com ara es troba dins la cotilla de ferro de l’Estat castellà, un d’aquests soi-disants Estat-nació que, de la manera com són concebuts, no deixen de ser una anomalia més que no hauria d’existir, i que no existiria si la base sobre la qual estan constituïts fos una altra que la falsedat, el domini i el parasitisme.