Votaries per un Estat que no cobrés impostos?
Deixa un comentari¿Votaries a favor d’un partit polític que tingués com a primer punt del seu programa la socialització del sistema hereditari? I que aquest punt bàsic impliqués, entre altres coses, les següents:
—Que a canvi d’una sola contribució post mortem, és a dir, del llegat hereditari, cap ciutadà del país, empresari o assalariat, no hagués de pagar impostos en vida.
—Que tots els joves en edat d’emancipar-se heretessin de l’Estat una quantitat suficient per invertir-la en si mateixos i en les seves iniciatives vitals.
—Que l’Estat tingués invariablement els recursos suficients per mantenir adequadament el sistema educatiu, sanitari i de serveis socials, i les grans infraestructures públiques, i tot això sense haver de recórrer als préstecs bancaris.
—Que les grans corporacions no tinguessin cap possibilitat de constituir-se, i per tant que desapareguessin també els lobbies i els grans grups de pressió a l’ombra. I que deixessin d’existir, per falta de clients però sobretot per falta de sentit, els paradisos fiscals.
—Que desapareguessin igualment les monarquies residuals, d’una banda, i de l’altra les grans dinasties econòmiques, que són un reflex i una prolongació de facto d’aquelles.
—Que desaparegués la gran banca, a canvi d’un sistema bancari a escala humana, amb bancs que, en comptes d’especular, afavorissin la vida comercial i industrial a través del crèdit a un interès raonable, equitatiu.
—Que el crèdit servís per possibilitar la iniciativa privada, en comptes d’entrampar la gent per tota la vida. I que tornés, per pura inèrcia social, l’estalvi personal i familiar, i que reviscolés per tant la xarxa de caixes d’estalvi populars, amb la seva vessant originària de funció social, i propera als ciutadans de nivell econòmic més modest.
—Que l’accés a l’habitatge, de compra o de lloguer, estigués d’acord amb el valor de l’habitatge, i no pas amb el valor especulatiu del sòl.
—Que l’Estat quedés reduït a la mínima expressió, i que la seva funció fos el màxim de garantista i el mínim d’intervencionista. Que cada municipi fos el primer beneficiari dels llegats hereditaris dels seus habitants, i que la contribució estatal per aquest concepte anés de baix (el municipi) a dalt (l’Estat), passant pels nivells intermedis de l’administració estatal. D’aquesta manera els nivells inferiors, però més propers al ciutadà (i per això més coneixedors de les seves necessitats), i en primer lloc els municipis, no haurien de dependre de les partides econòmiques estatals.
—Que tothom tingués dret a la propietat, mentre la propietat fos fruit dels seus mèrits i dels seus esforços personals.
—Que tothom tingués dret, en definitiva, a heretar, indiscriminadament, pel sol fet d’haver nascut com a ciutadans lliures del nostre país. Aquest dret seria la base perquè els drets continguts en la solemne Declaració Universal dels Drets Humans aprovada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 fossin respectats de manera efectiva, d’una vegada i per sempre.
Doncs bé, aquest diumenge votarem, donarem el nostre vot a algun d’aquests partits que es troben en una dramàtica situació d’impotència, davant d’aquests governs a l’ombra que ningú no ha votat. I així tornem al començament: ¿votaríeu per eliminar-los, i que ens deixessin viure i treballar en pau? ¿I perquè deixessin d’amenaçar el sistema democràtic, la nostra tan cara democràcia, i de retornar-nos a tots a l’edat mitjana (d’on ells mai no han sortit)?
Sort que en Rajoy ho arreglarà tot!
nb: Quan parlo d’aquest hipotètic Estat d’hereus i sense desheretats ho faig pensant en el meu país, Catalunya, que me la imagino lliure i plena; però ara com ara es troba dins la cotilla de ferro de l’Estat castellà, un d’aquests soi-disants Estat-nació que, de la manera com són concebuts, no deixen de ser una anomalia més que no hauria d’existir, i que no existiria si la base sobre la qual estan constituïts fos una altra que la falsedat, el domini i el parasitisme.
Si no calen imposts, tampoc caldrien policies?.
I oblidar-se del dret del països més desenvolupat esdevingut d’un híbrid del dret romà i el dret natural?.
Oblidar-se de les taques perilloses del lleopart, de la cultura de l’esforç i la supervivència, en favor d’incentivar la inòpia i la misèria de la sopa bova plaguetària humana per metro quadrat que fomenta el papa estado.
Si tens el detall de rellegir el text, amb ganes de saber què diu realment, i tens ganes d’afegir-hi algun altre comentari, però aquesta vegada enraonat, t’ho agrairé, i m’empassaré les teves ironies amb molt de gust, com si fossin uns bonics galàpets amb nata i maduixes, i regats amb cointreau i tot.
Bona nit.
veig que vas desenvolupant la teva teoria. M’agrada!