L'Hereu Riera

Una més. Com que ens hem de treure el pa de la boca per peixar la insaciable criatura extraterrestre que tenim enganxada al cos social des de fa 300 anys, ara toca retallar (aquest verb odiós!) a TV3, i la nova víctima de l’inaturable estrenyê’ns el cinturó és el canal internacional de TVC, una de les poques finestres que té Catalunya a l’exterior, i això passa justament ara que el país necessita imperiosament obrir com més finestres millor per fer conèixer el seu drama a fora, i sobretot a aquesta Europa que fa com si el pollastre no anés per ella, i com si es pogués permetre el luxe de tenir en el seu interior un país amb unes potencialitats enormes i tanmateix empobrint-se cada dia més per obra i desgràcia d’un Estat espanyol curt de vista i mala bèstia.
Ho deia aquest diumenge Marc Guerrero, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu i dirigent de CDC, en una entrevista al diari explícita des del titular: “Sense aliats europeus no hi haurà transició nacional”.
No farem aquí cap comentari sobre una “transició nacional” de disseny convergent que va a pas de cargol mentre el PP, cada dia més aznarista i per tant més anticatalà, va com una moto espanyolitzant tot allò que toca. Però sí que en destacarem aquest passatge: “A CiU apostem per una transició nacional, Catalunya ha de fer el seu camí i negociar de tu a tu amb Espanya i no amb l’actual submissió, més pròpia del colonialisme que de la democràcia. Europa no es pot permetre un espoli fiscal com el català, que és únic al món. Fins i tot els lands alemanys, que limiten la seva solidaritat a un màxim del 4%, es queixen i la volen renegociar. La UE hauria d’impedir que Espanya ofegui un motor econòmic de la potència de Catalunya, tan important per sortir de la crisi“. Europa, que té com té els països del sud i que ha anunciat que castigarà Hongria per no haver complert l’objectiu de dèficit, si no escolta aquest clam és que és sorda perduda.

Mentrestant, aquí estem enfilats en una nova campanya per aturar un nou desastre. Reprodueixo la carta que m’ha arribat per estendre la força amb què ha de ser contrarestat:

Benvolgut/da,

A causa de les retallades, TV3 té previst tancar les emissions via
satèl·lit. Això significa que no es podrà veure la televisió en català
a cap país del món. És una pèrdua irreparable, perquè no únicament els
catalans que viuen fora segueixen les notícies del nostre país, sinó
que fins i tot he conegut gent estrangera que ha après català gràcies
a TV3. És l’única televisió del món que emet en català!!!!!
 
Et prego que signis el manifest i que el reenviïs a tots els contactes
que et sembli oportú. Estic convençut que amb una gran mobilització
és possible tirar enrere aquesta bajanada, que al capdavall tampoc
eixugarà cap dèficit.

Moltes gràcies!!!!!!

Link per signar:
http://www.catalansalmon.com/mails/mapa_tv3_satelit.php

Aquest dimarts s’ha donat un important cop d’efecte, en l’escena política, amb les incontestables dades sobre la balança fiscal (la sagnia crònica de Catalunya) que ha donat a conèixer el conseller Mas-Colell, amb gran irritació a la capital de l’imperi. Els números canten: de cada euro català que va a Madrid, en torna poc més de la meitat: 57 cèntims; cada català paga de més 2.251 euros cada any, i en conjunt Espanya xoriça cada any a Catalunya 16.000 M€ (quantitat que, amb vint anys de depredació, puja a l’astronòmica xifra acumulada de 213.963 milions d’euros!)… I en fi, el dèficit fiscal català es manté crònic, malgrat els “més millors que mai” pactes de finançament dels successius governs d’aquí amb els d’allà: el doble, doncs, del 4% a què es referia en Marc Guerrero.
Com deia avui mateix l’economista Sala i Martín a la ràdio, repetint en part l’entrevista que li feia diumenge el diari Ara i que reprodueix en part el vídeo, els tècnics del govern espanyol fan amb els representants catalans que van a “negociar” amb ells el joc del triler: diguin el que diguin, sempre surt la boleta del 8% en el lloc més impensat.
La qüestió és que en una banda de la taula hi ha uns professionals molt experts i molt espavilats, i a l’altra uns aficionats més burros que una espardenya i amb un bonic lliri a la mà. Però la qüestió és, també, que això no pot durar sempre, i que aquest escàndol ha de tenir per força data de caducitat.

[_{Imatge de l’entradeta: El Periódico de Catalunya “destacava” també aquest dimarts en portada les dades del repapiejat espoli fiscal de Catalunya: fixeu-vos-hi bé, a l’angle inferior esquerre}]