Tell la clava
Deixa un comentari
MELCHTAL
Oh, quin present del cel tan noble és
la llum dels ulls! Tots els éssers en viuen,
de la llum, tota feliç criatura;
les plantes i tot amb joia s’hi giren.
I ell, sentint-ho, serà dins la nit,
en eterna foscor, sense fruir
l’ardent verdor de l’herba, l’esmalt de les flors,
ni poder contemplar les congestes roents.
Morir no és res! Però viure i no veure
és una gran dissort! Per què em mireu
tot compadint-me? Tinc dos ulls ben bons
i cap no en puc donar al meu pare cec,
ni un sol esclat del mar de llum, curull
de resplendors, que m’entra als ulls i encega.
[Guillem Tell, de Friedrich Schiller. Acte I, escena IV]