L'Hereu Riera

Previsió meteorològica

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

«L’arribada
del PSE de bracet del PP a Ajuria
Enea tindrà conseqüències ràpides i visibles en un camp que, aparentment,
no hauria de ser matèria de tractament urgent. Es tracta dels mapes que
utilitza ETB, la televisió pública basca, en les seves informacions
meteorològiques. Segons els acords que possibilitaran l’elecció de Patxi López
com a nou lehendakari, es durà a terme una “reforma profunda” de les
ràdios i televisions públiques del País Basc en la qual en destaca la intenció
de fer desaparèixer el concepte Euskal Herria, cosa que portarà a una
modificació dels continguts informatius. Una de les conseqüències en serà,
precisament, la dels mapes del temps, on no hi podran aparèixer aquells
territoris bascòfons que no formen part de l’actual Comunitat Autònoma Basca. Concretament, les Bases per al canvi democràtic al servei de la societat basca
inclouen un apartat, el sisè, referit a EITB, en el qual s’especifica que
“la línia editorial, així com les representacions gràfiques i
infogràfiques de la programació d’EITB, s’inscriurà en la realitat política i
institucional que representa la Comunitat Autònoma Basca,
sense perjudici d’informar sobre el nostre entorn cultural o territorial”.

»Aquesta qüestió ha portat alguns polítics catalans a reclamar de fer el mateix
als mapes meteorològics de Televisió de Catalunya, on, després de la informació
del Principat i abans de la informació del continent europeu, s’informa del
temps de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el president de
Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar, en conèixer-se l’acord PSE-PP, que es
mostrava partidari d’un de similar a Catalunya que portaria a eradicar el que va
anomenar “el mapa de l’imperi dels Països Catalans”.

Els mapes com a ‘cosmovisions’
Tot plegat ha obert un debat sobre quin ha de ser el model informatiu a
Televisió de Catalunya, on el mapa del temps pot ser considerat, de fet, només
la punta de l’iceberg d”una determinada manera d’entendre les coses des d’un
punt de vista polític. El diputat socialista Joan Ferran, cèlebre per les seves
crítiques a la crosta nacionalista que, segons ell, impregna els informatius de
Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, també s’ha significat respecte al
mapa del temps. “Tot i que hi ha una unitat cultural i lingüística de Salses a
Guardamar -afirma Ferran-, el fet és que la unitat política dels Països
Catalans no existeix”, raó per la qual es mostra partidari “d’un mapa físic en què no es transmeti una cosmovisió determinada”. Per a Ferran, cal mantenir
un mapa que informi de la meteorologia a tot el domini lingüístic “però sense
línies que creen separacions”, ja que aquest fet “pressuposa que marca els
límits d’un país”. Tot i això, Ferran considera que la televisió basca ha
d’aplicar la mateixa recepta, és a dir, “informar de l’àrea lingüística del
basc però sense marcar fronteres”.

[Del blog d’Albert Martínez Bover, meteoròleg català resident a Madrid]

Anticicló a la Meseta

La setmana passada el flamant Paxi López era de visita a Madrid, on va ser rebut amb grans mostres d’alegria pel llogater de la Moncloa, el frapant JL Rodríguez, i tanta va ser l’alegria i el contento, que només faltava que es donessin el bec, per no utilitzar una expressió encara més gràfica però tirant a porno (i per això més escaient, aquí) que feia servir de tant en tant l’enyorat actor galaico-català Pepet Rubianes. Tenien motius de celebració, ja ho crec que sí: que ara ja poden parlar dels problemes dels ciutadans, quan es troben per parlar del País Basc (properament Comunitat Basca). Els bascos i presumptes bascos d’abans ara ja són simplement “ciutadans”: el progrés és enorme; l’avenç, descomunal.

Hi ha un tanmateix, però: just després de la visita de pleitesía del president nonacionalista basc a la capital de la metròpoli la premsa publicava una enquesta segons la qual el 60 per cent dels bascos i basques (6 de cada 10: la meitat més un) no està d’acord amb la constitució d’aquest govern, de la manera que es va acordar (idear, calcular, ordir, maquinar i perpetrar). Però això és igual: que diguin missa, els bascos i basques, si volen, que les grapes ja són a lloc i engrapen fort, i aquí tenim el mapa del temps (tan innocentot que ens pensàvem que era) per demostrar-ho, a tirs i a troians.

 

Baixa una borrasca del Nord

La previsió meteorològica de l’Albert Martínez Bover s’ha complert fil per randa. Al diari de diumenge passat la Dolors Bellés en donava compte:
«Un simple mapa, el del pronòstic del temps, s’ha convertit en tot un símbol. El del famós canvi que el socialista Patxi López va anunciar quan va arribar a la presidència del govern basc, el 5 de maig passat, agafat del bracet del PP. (…) Ara, en resposta al sisè punt del pacte que van subscriure els socialistes i el PP, gràcies al qual Patxi López és lehendakari, la denominació Euskal Herria ha estat literalment esborrada del mapa [del temps, de moment], on era present des de la primera emissió televisiva, el 31 de desembre de 1982. (…) La dreta i l’esquerra espanyoles van agrair el nou mapa com la pluja en època de sequera».
Es continuarà donant informació sobre el temps de Navarra, informa la cronista, perquè els mateixos navarresos no volien deixar de rebre-la, però en el mapa d’ara Navarra hi consta com un territori diferent, al costat de la Rioja, Castella i Lleó i Cantàbria, on també arriben les emissions d’Euskal Telebista (EITB), que surten al nou mapa “amb la finalitat de diluir encara més Euskal Herria”: una versió reduïda i reconcentrada del reconsagrat café para todos, aplicat ara a la meteorologia nacionalista i excloent… (excloent: aquest és l’adjectiu que els agrada aplicar als nacionalismes que no són el seu).

Línies isòbares sense criteri

«Segons els experts, aquest mapa no respon a cap criteri concret. L’anterior responia a un criteri cultural i lingüístic -mostrar els territoris de llengua basca-, mentre que el d’ara no segueix cap altra directriu que la política. I és que, tot i que aparentment es tracta d’un innocent canvi d’imatge, la realitat és molt diferent (…) i de fet respon a un criteri, el del nacionalisme espanyol: esborrar qualsevol cosa que pugui esdevenir motiu de reivindicació identitària. Tot i que Patxi López va parlar d’un govern per a tothom i va rebutjar els fronts, el canvi de temps que hi ha hagut al País Basc és la prova que no serà així.
(…) Per al PP i el PSOE, al País Basc ha deixat de fer aquell empipador xiri-miri i el cel és clar, mentre que a Catalunya s’acosta una tempesta. I és que el canvi de temps al País Basc podria ser tot un precedent».

A Catalunya tenim cel tapadot, però aguanta

I a Catalunya què hi diuen, els homes del temps? Ja hem vist a la crònica de l’home del temps de dalt que alguns polítics crostacis s’han afanyat a ficar-hi cullerada, reclamant l’extinció definitiva de l’imperi català via mapa del temps, però haurem de veure si en Tomàs Molina i els seus companys aguanten el xàfec dels nonacionalistes d’aquí, dels nonacionalistes d’allà i de la Brunete mediàtica tota, que volen el mateix per a TV3, com deia l’altre dia la Gemma Busquets al mateix diari gironí, i que ho reclamen “amb aires de dictador, ara que hi ha un precedent amb què se senten legitimats”… Resistirà, en Molina, com li demana la Gemma desesperadament? Com ho veu, ell?
Tornem al blog de l’Albert:

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

«Tomàs Molina és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i defensor de
l’estat actual de coses: “Fem pronòstics per a Catalunya i també per al País
Valencià i les Illes Balears perquè és l’àrea natural nostra”, assegura, alhora que assenyala que en tots aquests territoris Televisió de Catalunya
“disposa d’observadors que ens passen dades i a més hi tenim audiència, tot i
que al País Valencià cada cop menys, a causa del tancament de repetidors”.
Apunta Molina que sempre es fa un apunt del temps a Europa i que també
s’informa del temps a Madrid al TN Vespre. El fet que no s’informi més
d’Espanya també té el seu perquè: “Si alguna cosa fem bé és el temps de
Catalunya, on hi ha la gent que ens entén i a la qual ens dirigim, i centrar-nos
en aquest territori ens permet ser molt més detallistes”. Pel que fa a la
lectura política de tot plegat, Molina, que assegura que “mai” s’ha sentit
“al·ludit per la crosta nacionalista”, considera que sovint es fa “més
controvèrsia que política” i que, en tot cas, la feina dels homes i dones del
temps és la de “donar la millor informació possible”, una informació que passa
per mantenir l’actual estructura.

De la lògica lingüística a la política
També defensa el
model vigent el periodista Vicenç Villatoro, exdirector de TV3, que deixa clar
que “el mapa del temps d’una televisió no és innocent”, en tant que “defineix
des d’on emet i per a qui emet”. En un article recent, Villatoro també
assegurava que tot i que “l’àmbit central de TV3 és Catalunya, també ho és el
català” i en aquest sentit defensa que “el mapa d’una televisió o de qualsevol
producte cultural el defineix fonamentalment la llengua amb què es fa” i considera
que canviar aquest model per un de “circumscrit als límits polítics i
administratius de la comunitat autònoma” passa per “substituir la lògica
lingüística i cultural per la lògica política i administrativa”.
No ho veu d’igual manera Anna Balletbò, membre del consell de govern de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals a proposta del PSC, que defensa que “el mapa ha de
ser més ampli” en nom d’un “pragmatisme” pel qual demana “saber
si farà fred a Madrid o no perquè hi viatjo sovint”. Des d’aquest punt de
vista, Balletbò considera que “fer una previsió més àmplia és un favor a la
gent”, però que no considera que això sigui “una qüestió ideològica” i, en tot
cas, és del parer que a TV3 encara hi ha “pendent” un debat “a fons
d’estratègia de futur”.
Mentrestant, a la televisió basca es viu a l’espera del que pugui passar
després del traspàs de poders, conscients que arribaran temps de canvis
definits per una voluntat inequívoca de PSE i PP de fer just el que denuncia
Villatoro, és a dir, “substituir la lògica lingüística i cultural per la lògica
política i administrativa”.

A nivell individual, crec que és un pas enrera. No crec que incloure un espai
més gran que el mateix Euskadi o Catalunya en ambdues previsions pugui generar
tanta polèmica. En el fons tot tendeix al mateix: al provincialisme. Com si els fes por obrir-se al que els envolta».

“¡Santiago y cierra España!”, cridaven els cavallers medievals castellans, i aquest és el crit amb què avancen també els moderns croats castellans, ara coneguts arreu com a espanyols.

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4