Sorry (We haven’t heard it all before)
Deixa un comentari“Com podem dormir mentre els nostres llits estan cremant?”…
[De les agències]
“El primer ministre d’Austràlia, Kevin Rudd, ha demanat per primera
vegada a la història del país perdó als aborígens pel dolor i el mal
causats en el passat. El discurs del president del Govern s’ha emès en
directe a tot el país des del Parlament, a Camberra, a través de la televisió nacional i de pantalles gegants.
“En aquesta sessió especial al Parlament hi han assistit diversos
representants de les comunitats aborígens i tots els ex primers
ministres del país encara vius, menys el predecessor de Kevin Rudd,
l’antic líder dels conservadors, John Howard”.
…Sempre
hem estat aquí i
sempre estarem en la nostra terra…
Molt abans d’ara, el 1987, el grup australià Midnight Oil, conegut pel seu activisme polític i molt popular al seu país, ja avisava que havia arribat l’hora de canviar de xip i de posar les coses al seu lloc, de “pagar el lloguer”.
Els indígenes del vídeo fan pensar, i molt, en els indis de les reserves dels EUA, i és així perquè fou en reserves també que els anglesos van ficar els aborígens, després d’arrabassar-los les terres: són dues històries paral.leles, nascudes del mateix imperialisme anglosaxó. La diferència més notable és que l’enorme illa austral, “descoberta” per a Anglaterra per James Cook, els anglesos la van destinar des del primer moment a fer de presó (com a la pel·lícula futurista d’en Kurt Russell a Manhattan, 1997, Escape from NY, però a l’engròs). De la miserable existència posterior dels nadius en el confinament i la precarietat, els colons anglesos en deien “el problema aborigen”, i van intentar “solucionar-lo” per la via de l’assimilació de les criatures, un intent mai reeixit del tot i que va acabar els anys 60 del segle passat amb el reconeixement del dret a vot dels aborígens, i que ha culminat tot just ara, amb l’acte de contrició del Govern australià en nom del poble que representa.
Les comparacions són odioses (sobretot per a aquell dels objectes o subjectes del binomi a qui la comparació fa més odiós), però també inevitables, en aquest cas. Perquè el cas cert és que en el nostre món n’hi ha d’altres, de països imperialistes, amb una llarga i negra història d’imposicions i violacions sobre altres pobles propers o llunyans geogràficament, que ni s’ho han plantejat, de demanar perdó pels seus tropells constants, reincidents i sostinguts al llarg dels anys i dels segles. Al contrari: continuen exigint-los, a les víctimes de la seva fam depredadora, arrogants, que continuïn amb el cap cot i submisos: “Por qué no te callas?!”
L’amo esclavista fa callar l’esclau no pas perquè aquest no tingui raó, sinó just al contrari, perquè la té tota, i perquè no la digui. El colonitzador, després d’imposar la seva llengua a la gent de les colònies, li imposa el silenci. I encara hi ha qui, en aquesta salvatjada, hi veu un acte de cultura…
...Sempre hem estat aquí, i
sempre estarem en la nostra terra...
Any 2000, cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Sidney:
Midnight Oil surten a l'escenari vestits amb una granota, i un cop es troben
davant la multitud, es treuen la granota i canten el seu al·legat amb els vestits
de color negre que duen a sota, amb un "SORRY" molt eloqüent escrit a la roba
amb lletres blanques...
"...Ha arribat el moment
de dir que el que és just és just,
de pagar l'arrendament,
de pagar la nostra part.
Ha arribat el moment,
els fets són els fets,
això els pertany a ells:
tornem-els-hi.
Com podem ballar mentre la terra gira?
Com podem dormir mentre els nostres llits cremen? ..."
[Midnight Oil, Diesel and dust, 1987]
[Il.lustració: http://www.xtec.cat/entitats/mapnet/boomerang/sabies2.htm]