L'Hereu Riera

El xoc entre els dos equips empordanesos de bàsquet
en cadira de rodes, que tanca la primera volta del campionat de primera divisió,
se’l va adjudicar aquest diumenge per segona vegada, i de manera consecutiva, a
més, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, que disposava per a aquest partit
de més i millors peces que el rival –el Basmi Akasvayu només va poder jugar amb
un pivot natural, contra tres de l’equip groc-, i a més les va saber moure bé,
i comptava també a favor seu el factor pista, amb el terra de goma, a la qual
no estan avesats els jugadors de Platja d’Aro, i uns taulers molt durs que
escopien la pilota i dificultaven el tir, i també això va tenir a veure amb el
baix percentatge d’encert dels visitants, encara que pugui sonar a excusa de
mal pagador.
A diferència de l’any passat, en què el
marcador es va tombar de la banda del Mifas després de quatre pròrrogues, i per
tan sols quatre o cinc punts de diferència, aquesta vegada el partit va acabar
amb un avantatge clar de deu punts, 54 a 44, pels castellonins, que van recórrer
bàsicament a la mobilitat dels seus jugadors petits, molt superior en conjunt a
la dels seus oponents del Basmi Akasvayu, tant en atac, bloquejant la baixada
dels pivots, com en defensa, començant-la a dalt, a la sortida de la pilota,
fent bona aquella màxima que diu que la millor defensa és un bon atac.

De tota manera, això va ser així sobretot en
el fatídic tercer quart, com reflecteix el parcial de 22 a 7, resultat d’un
desgavell que no tenia massa fonament, tenint en compte els dos parcials
anteriors (8 a
10 i 9 a
15) i que fins al minut 25 de partit el Basmi va anar tota l’estona per davant
en el marcador. Sigui per la falta d’efectius, i pel sobreesforç consegüent,
sigui perquè els jugadors de Carlos Bermúdez van encertar la tàctica, o per les
dues coses alhora, el cas és que els visitants van perdre un munt de pilotes,
en aquest període, i a més les que arribaven a cistella es negaven a entrar, i
aquí és on el Basmi Akasvayu va perdre el partit, perquè en l’últim quart, tot
i estar l’equip més desarborat encara per acumulació de personals, els jugadors
en pista van aconseguir aguantar i acabar-lo amb un discret 15 a 12.
Victòria merescuda, doncs, del Mifas Esplais,
encara que de cap manera els fos fàcil, i que se la podrien haver endut
igualment els de Platja d’Aro si haguessin jugat amb una mica més de cap,
dosificant-se més i rendibilitzant la seva defensa, que val a dir que va ser
molt bona, segurament la millor de tot el campionat. S’haurà de veure ara com
evolucionen les coses al capdamunt de la taula de classificació, perquè, segons
com vagin, el partit de tornada, a Castell d’Aro, que serà l’últim de la temporada,
pot ser d’allò més emocionant.

Mifas Esplais
(54): Campsolines (2 punts), Calvo (8), Carrillo (4), Ahmed
(13), Saló (2), Colom (10), Torres (5), Aldámiz-Echevarria (10), Heras, Luna,
Martín.

Basmi
Akasvayu (44): Domingo del Bosque (26), Antonio Gómez
(5), Pedro Romero (8), Santi Garcia (2), Fermí Sidera (3), Jordi Garcia, Josep
Poquet, Dani Serra, Edu Estévez.

Àrbitres: I Honrado, J Brull.