L'Hereu Riera

La setmana passada va fer un any de la mort d’en Santi Silvas, el nostre company d’Olot. Coincidint amb aquest primer aniversari, dimecres vam pujar a la capital garrotxina amb en Quico, el master informàtic de L’Atípic, a parlar amb els organitzadors de l’Open de tennis en cadira de rodes “Memorial Santi Silvas”, la Fundació Tommy Robredo. En representació de la Fundació, ens va rebre la Magalí, tota ella amabilitat, que ens va donar detalls del torneig, com ara que es farà al Club Natació Olot, igual que l’última edició, però aquesta entre el 8 i el 14 de juny, que hi participaran 32 jugadors discapacitats d’arreu del món, en doble categoria individual i dobles, masculí i femení, i que ja hi ha confirmada la retransmissió per TV3 de 60 minuts de la final, a més de donar-ne informació puntual aquesta cadena, Teledeporte i uns quants mitjans escrits, com Sport, El 9, El Periódico de Catalunya, Tennis a Fondo, Grand Slam, etc.
Amb el torneig, tindran lloc també una sèrie d’activitats paral·leles: un clínic a càrrec del mateix Tommy Robredo amb discapacitats interessats per aquesta modalitat esportiva, una xerrada sobre medicina i esport, un altre clínic, aquest per a nens, a càrrec de tennistes de renom, com Àlex Corretja, Arantxa Sánchez, Albert Costa (recentment nomenat capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, en substitució precisament del germà de l’Arantxa, Emilio Sánchez Vicario), i altres encara per acabar de definir.
La celebració d’aquest torneig respon al compliment d’una promesa que en Tommy Robredo va fer i va deixar escrita a la seva plana web tot just després de la mort d’en Santi, amb qui l’unia una amistat incondicional. En vaig parlar aleshores en una entrada (“El millor punt de partit de Tommy Robredo”), i m’alegro moltíssim de veure ara que aquell propòsit pren forma i que d’aquesta manera es farà realitat una vella aspiració del nostre company desaparegut, que era que el torneig que ell va iniciar fa ja uns anys arribés finalment a tenir la categoria ITF 2, que seria -que serà- la màxima mai atorgada per la Federació internacional per al tennis adaptat en territori estatal.
Aquest bon rotllo per part del tennista olotí, amb l’anunciat homenatge pòstum a un vell amic de l’ànima, s’ha vist acompanyat per una feliç coincidència aquests dies, la setmana passada, en què en Tommy ha guanyat dos torneigs consecutivament -tres, comptant-hi el de dobles en el primer: el de Costa do Sauipe, al Brasil, i el de Buenos Aires, a l’Argentina, que se l’ha adjudicat aquest mateix cap de setmana. I per fer completa la festa, a més d’haver pujat novament al lloc 15è de la llista de l’ATP, el nou seleccionador l’ha convocat per formar part de l’equip que ha de disputar la propera edició de la Copa Davis, a Benidorm. Un ple al 15, i merescut, a més, perquè l’alta competició en aquest esport pot semblar una cosa d’elitistes i superficial, i en canvi el cert és que els professionals que el practiquen han de suar la samarreta, i de valent, i que quan toca també poden ser gent compromesa i de paraula.

Aprofitant el viatge a Olot, els pares d’en Santi ens van convidar a dinar (un altre dels memorables àpats cuinats per la iaia Remei), i la Rosa, la mare, ens va passar còpia de l’escrit que van publicar en una revista olotina:

Per a tu, Santi,
el passat, el present i el futur


Santi, Ara fa un
any que vas marxar. No saps el buit que has
deixat en els nostres cors: tu eres la
nostra ànima, i aquest buit costa de saber
portar. Em pregunto moltes vegades per què
havia de ser així. Potser feies més falta en
un altre lloc… L’enigma de l’existència és
l’encant de la vida. Tenies tanta il·lusió
per viure i donar més vida!, tenies tants de
projectes que no es podran dur a terme!…
Però sí que n’hi ha un que es complirà: el
que tu sempre havies treballat per
realitzar-lo. Ara, Santi, ja no ets aquí
present, però el teu estimat amic t’ha pres
el relleu, i aquest estiu el teu somni es
continuarà realitzant. Santi, t’haig de
donar les gràcies per les amistats que ens
has deixat. Ara he entès per què sempre
estaves pendent de la gent. Per als teus
pares, el teu germà i la iaia Remei, sempre
estaràs present en els nostres cors, la teva
essència perdurarà fins al final de la
nostra existència. Siguis on siguis,
il·lumina el nostre camí, perquè el teu buit
s’ompli de llum. Santi, gràcies per
ensenyar-nos a estimar la vida.

La teva estimada família
__________________________

[_{Imatge de l’entradeta: Quico Serrat}]