L'Hereu Riera

«Lluís Carandell, que va ser el gran cronista de la Villa y Corte, la del Oso y el Madroño, va dir, en un pregó de sant Isidre, que tenia no sé què de paradoxal que un pagès fos el patró d’una ciutat atapeïda i amb fums de seu monàrquica. Casat amb la també santa María de la Cabeza, que havia llogat els serveis del pagès Isidro, el seu havia estat un casament amb condicions: els contactes íntims només podien ser espirituals. No els sé avaluar, però qui sap si resulten excitants! Deia Carandell que el missatge subliminar de la designació del bon pagès com a patró era diàfan: en lloc de treballar, el futur sant Isidre resava i els àngels s’encarregaven de llaurar els camps i de munyir les vaques. ¿Que ha estat aquesta, potser, la vocació permanent de Madrid? Els que manen a la Ciutat-Capital es limiten a resar i els queden un grapat d’autonomies, algunes del morro fort, per fer la feina.
…

»Com que avui és el dia central de la festa major, amb programació taurina abans i després (ep!, que els toros són l’únic bé d’interès cultural que té un IVA d’un 4 %, atès que es tracta de la manifestació cultural més patriòtica, segons el ministre Wert, per qui resulten insultants les activitats dramàtiques, pictòriques, musicals o cinematogràfiques, amb subvenció minimitzada i llençades mitjançant la imposició d’un IVA als mals endreços).

»Els enigmes de Madrid, amb el nyap de la catedral de l’Almudena i les piruetes dialèctiques de ministres com ara Jorge Fernández (una vella, coneguda olor, per als catalans) o Ruiz-Gallardón, roucovarelians d’estricta observança, els resumiran avui, els addictes de la Botella, amb veu de mestre pacient que t’ha de renyar perquè vas curt de submissió: “Apreneu de l’exemple del patró, que mai no discutia les ordres de l’amo o senyora, i treballeu perquè els esperits més purs i més imperials puguin resar per evitar que es trenqui allò que ens fa existir: aquella pàtria de cavallers, de guerrers i de màrtirs, que és i ha de ser una, grande y libre. I digui tot el poble, conglomerat de classes subsidiàries: amén».

Ignasi Riera, “El patró de Madrid”

___________________________________

[Il·lustració de l’entradeta: “Canviar diners per dependència [ço és, Catalunya continua pagant per poder continuar essent dependent d’Espanya] sí que és admissible”: Segona part de les declaracions d’un dels simpàtics protagonistes del conte de mai acabar España y los diecisiete enanitos, la major part dels quals estan ara mateix immersos de ple en la croada contra el règim nazi dels catalans, aquests insuportables creguts (engreídos), imperialistes i colonialistes i últimament, a damunt (esto ya es el colmo!), pidolaires (pedigüeños). Visca la vaca de la mala llet!

_{Guió i dibus: Min}]