L'Hereu Riera

El senyor Canons,
flamant exemplar de vell ric
pulcre i delicat,
va eixir a la balconada
i goità cap a baix.
Allò que veien els seus ulls
no li agradava pas.
Els carrers feien caramull
de gent malmesa, gent malvada,
xutats per tots els cabrons;
l’espessa boira cobria els dics,
i amb l’espessor, la misèria.
Un calfred sota l’abric:
potser és aquest fred de Sibèria…
Entra a dins i es fica al llit.
Demà serà fotut de mena.