L'Hereu Riera

Eclipsi lunar, la matinada d’aquest dijous, que el bon temps, després dels dos dies ennuvolats que hem passat, ha permès veure’l amb tot luxe de detalls. El pròxim diu que serà el 2015. Any 2015: ¿serà el primer del quart segle d’okupació del nostre país, de la nostra casa comuna, per part dels nostres veïns sense el nostre permís, sense cap títol de propietat ni de lloguer que els hi autoritzi, només pel morro, per la patilla, sense pagar ni un duro i a damunt buidant-nos la caixa de cabals, i tot això, aquesta transgressió il·legítima i il·legal, sense cap brigada de cap policia que els ho impedeixi, ni que els desallotgi i els faci fora i retorni les coses a l’ordre anterior?
¿O serà el primer de la resta de la nostra vida com a poble independent, sobirà i lliure, com tots els altres que s’han pogut organitzar sense cap xantatge mafiós que els ho hagi impedit?
L’ombra que es projectarà en aquell moment, el 2015 lluminós, sobre el nostre satèl·lit hauria de ser la d’una Terra amb un nova nació lliure, anomenada Catalunya. Serà així? ¿Ens haurem tret de sobre aquest pes mort que no ens deixa arriar?, aquest paràsit que xucla la sang dels homes, la saba dels arbres i la sal de la terra? Li quedarà encara al nostre país prou energia vital perquè tingui valor i ganes de volar sol? Estarà oberta encara la porta de la llibertat? De quina banda estaran els polítics: de la raó o com ara? Dependrà la Terra dels mateixos cretins que la governen avui? Quedarà encara terra per governar? Haurà plogut gaire, entre el moment present i aleshores?
Coincidint amb aquest fenomen extraordinari al nostre cel nocturn de febrer, a la Terra n’han succeït (sense que es tingui notícia que hi hagi relació de causa-efecte) dos de prou extraordinaris, també: el Comandante ha anunciat que plega, que deixa les regnes de la Isla Bonita, després de quasi cinquanta anys -mig segle!- de portar-les ben tibades. Que passarà, ara?, què serà dels cubans?, què hi trobarem a l’altre costat, a la cara oculta de la Revolución dels barbuts de Sierra Maestra?
L’altra notícia de l’any -i tot just som al segon mes- és la declaració d’independència de Kosovo, l’últim moviment de la terrorífica partida d’escacs dels Balcans, l’última i curiosa au fènix -de dos caps- nascuda de les cendres de l’antiga Iugoslàvia, de l’antiga Europa de l’Est tutelada pels soviètics. Les reaccions davant la nova criatura de la geopolítica han sigut curiosíssimes, perquè l’Estat nounat ha anat rebent el reconeixement dels principals països europeus, excepte Rússia, la mare Rússia, que ha advertit del possible "efecte dominó" en altres estats de la vella Europa, "com Espanya" -és l’exemple que ha posat-, i Espanya, la nostra pàtria adoptiva, que ha clamat al cel perquè l’emancipació de Kosovo ha sigut "unilateral" (!!), segons ha dit el ministre Moratinos, amb el sentit de l’humor que el caracteritza. Si en fa de voltes, la terra! Qui ens ho havia de dir que veuríem un dia els hereus de la Rússia comunista i atea i els de l’Espanya feixista i catòlica votar junts la mateixa cosa, units per una cua de palla!


[Amanim la paragrafada anterior amb un clàssic, l’Eclipse de Pink Floyd. L’eclipsi de l’elapé del grup britànic no és astronòmic, i tampoc és la terra que tapa la lluna, sinó la lluna que enfosqueix el sol. Però la metàfora està servida…]

"I can’t think of anything to say except…
I think it’s marvellous! Ha ha ha!"

All that you touch
All that you see
All that you taste
All that you feel
All that you love
All that you hate
All you distrust
All that you save
All that you give
All that you deal
All that you buy
beg, borrow or steal
All you create
All you destroy
All that you do
All that you say
All that you eat
everyone you meet
All that you slight
everyone you fight
All that is now
All that is gone
All that’s to come
and everything under the sun is in tune
but the sun is eclipsed by the moon.