L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Penjat de la teva (fulla de) parra

Deixa un comentari

—De nou a nou
penjat del telèfon,
penjat de les teves arracades,
penjat de tu com un pernil,
penjat de la teva mirada,
dels teus silencis, dels teus crits,
gemecs, plors i rialles,
penjat de tant de talego
que m’he fumat sol,
de tantes esnifades
que m’han cremat el nas,
penjat del teu penja-roba,
olorant el teu perfum,
penjat tot el dia del fèisbuk
resseguint-hi els teus clics,
els teus dols, les teves farres,
penjat ullant els teus tuïts,
a veure què dius,
saber on vas,
saber on pares…
Que no ho entens?
Penjat de la parra,
he perdut tots els trens!…
—Això és tot?
—Sí
—Doncs penja

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 23 de gener de 2011 per mininu

  1. Avui matí …  records i molts … i sí penjada, però més aviat amb la cançó de’n J.J. Cale. Molt bò aquest poema; és el que es viu avui. Somiem …. millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.