L'Hereu Riera

La imatge de Muriel Casals i Carme Forcadell (aquestes dues Agustines d’Aragó també catalanes, però sense canons, armades només amb paraules i determinació en la nostra pacífica guerra per la independència del país), la imatge d’elles dues xopes sota la pluja de la plaça de Sant Jaume i la de milers d’altres catalans aplegats espontàniament davant els respectius ajuntaments l’endemà de la suspensió exprés de la llei de consultes i la convocatòria del dia 9 del mes que ve, perpetrada pels 12 del patíbul del TC convocats a empentes pel govern de Rajoy, tota aquella gentada fent sentir la força i la profunditat de la seva reclamació col·lectiva feia inflar el pit a base de bé, d’orgull i satisfacció, sí, i no pas a la borbònica manera, precisament.

Aquí hi som tots. I a qui m’agrada especialment de veure-hi són els catalans de Súmate, que estan fent una feina impagable sobretot de cara als que, com ells mateixos, van venir un dia a Catalunya com a immigrants i ara són ciutadans del país com tots els altres. Súmate reclama, justament, que deixin de ser considerats (i de considerar-se) immigrants, i que apostin, com fan ells, per un nou Estat català que no tingui les xacres insofribles del vell Estat espanyol, immòbil en la seva quadratura mental.

No podia fer menys, doncs, que sumar-me a la campanya que els socis de Súmate han engegat a través del micromecenatge per convèncer, d’aquí al 9 de novembre, el “milió de catalans indecisos” que es concentren sobretot a la part central de Catalunya i a l’àrea metropolitana de Barcelona, i que poden fer tombar decididament la balança de la consulta a favor del Sí+Sí. Aquí us deixo la presentació de la campanya:

El 9 de noviembre todos los catalanes tendremos la oportunidad de decidir nuestro futuro. Nos ha costado llegar hasta aquí, pero aún falta llegar más lejos.

Por eso queremos contar contigo para sumar y convencer a mucha más gente de que ahora es la hora de que los ciudadanos recuperemos la voz, que nos escuchen, y poder construir entre todos un nuevo país.

Convencerles de que es hora de dejar el miedo, y cambiar el presente.
Convencerles de que su futuro les pertenece, está en sus manos y en su voto.

[vimeo 105499379 w=400 h=299]

Per a més informació sobre la campanya i per apuntar-s’hi (encara falten deu dies perquè s’acabi, i molt poc per arribar al seu objectiu), cliqueu aquí: “VOLEM SEGUIR SUMANT, I COMPTEM AMB TU“.

______________________________________________________

PS: Les comparacions són odioses, i tant que sí! Resulten odioses sobretot quan una de les parts comparades posa de manifest o confirma el seu baix nivell i en surt mal parada. És el cas de Societat Civil Catalana, una entitat (per dir-ne d’alguna manera) unionista que té la peculiaritat d’haver estat parida i d’estar integrada per catalans; per catalans de naixement, volem dir. Suposo que cada país deu tenir la seva quota d’extraterrestres, però aquests són particularment estranys. Són exactament el contrari de la gent de Súmate: essent oriünds de Catalunya (i per enèsima generació, segurament), estan encantats de la submissió del seu país al govern del país veí, i per a ells Espanya (l’Espanya castellana, ben entès) és el millor dels mons possibles. I tant s’ho creuen, que han sortit a defensar-ho allà on els vulguin escoltar (que són uns quants, per cert).

Però això rai: tothom baixa les escales com vol. El problema són els arguments amb què ho defensen. No és que no siguin uns bons arguments: és que són rematadament dolents, inconsistents, alguns quasi infantils, i quasi tots delirants. Feu un cop d’ull a aquest enllaç i ja m’ho sabreu dir: “Els insòlits arguments pel no a la independència de SCC”.

(Que consti, però, que aquests com a mínim s’han pres la molèstia de fer el ridícul escrivint tot un catàleg de raons, que ja és més que la partícula negativa “no” (insults a part) a què redueixen les seves la majoria d’unionistes d’Espanya enllà…).