L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Més raons de pota de taula

Deixa un comentari
Que la gran sacsejada de la manifestació de la Diada va agafar amb els pixats al ventre els polítics mesetaris està fora de dubte. Recordem com l’endemà mateix PP i UPyD (aquesta només perquè constés) rebutjaven la ILP d’Acció Cultural del País Valencià sobre la reciprocitat del senyal de les televisions valenciana i catalana… Després van venir uns dies d’estupefacció, i en acabat la reacció: en negatiu, com era d’esperar, i en positiu, això és, la reacció tardana i patètica d’avenir-se a parlar de federalisme (i fins i tot del vell concepte maragallià de federalisme asimètric!), com han fet Rubalcaba i el mateix Rajoy aquests últims dies. “Quan fou mort el combregaren”, ha dit algú referint-se a aquesta sorprenent conversió d’última hora. En tot cas, ja els coneixem més que bé, i sabem que aquesta convincent invitació al diàleg no podria acabar d’altra manera que en un canvi escarransit i miserable, en l’enèsim intent per aconseguir que res no canviés. Res de substancial, s’entén, i per tant que la colònia catalana continués callada i donant els seus estupends dividends.
Per si no quedava clar, mentre grunyien de totes bandes amb tota mena de tons apocalíptics i tremendistes, sense deixar d’acompanyar els grunys i lladrucs amb la tradicional amanida de menyspreus i insults, com més maleducats millor, va el ministre Wert i es fica sense miraments a dictar per a totes les escoles d’Espanya (incloent-hi les escoles colonials, és clar, i sobretot aquestes) els mateixos continguts educatius… Tornem-hi, que no ha estat res!
“La voluntat recentralitzadora del govern espanyol no té aturador”, llegíem a l’editorial d’El Punt Avui del dia 22, “i cada dia que passa recupera de manera descarada competències transferides a les comunitats autònomes. Ara li ha tocat a l’educació” (“Un altre atemptat a l’autogovern”).
Ho deia fa poc la Patrícia Gabancho (que, per cert, ha resultat guanyadora del premi Bartrana d’enguany; l’enhorabona des d’aquí, Patrícia): és per evitar la fatiga extrema que provoca aquesta persistència en la uniformitat i el reiterat intrusisme malaltís a la casa dels altres, que Catalunya vol l’Estat propi: per blindar-se, d’una vegada i per sempre, davant d’aquest veí agressiu, groller, cridaner, miop, immòbil, immobilista i endarrerit des de tots els punts de vista respecte a la marxa dels temps.
Però, si de cas la de la identitat col·lectiva permanentment amenaçada no és prou raó per tocar el dos, si es tracta únicament de l’aspecte econòmic, en allò tocant a la butxaca dels soferts habitants/productors de la colònia Catalunya els arguments es multipliquen, i aquests no poden ser més sòlids i incontestables. Vegem-ne algunes mostres:

—En un altre editorial del diari gironí, de tot just el 14 del mes passat, hi trobem uns comentaris sobre el concert econòmic, a propòsit d’un informe recent de la temible agència de ràting Standard & Poor’s sobre el concert basc, més que enraonats… per aquell moment, però tot i que el país ha avançat per la dreta aquelles consideracions, no deixen d’anar en la mateixa direcció de les que prevalen ara: ens estan pispant la cartera descaradament, i així no podem continuar: “Una raó més de pes per al concert”.

—Un altre exemple, més que gràfic, és el que ens va arribar fa uns dies de la nòmina dels treballadors catalans. L’enunciat feia així:

«Tens la sort de treballar?
»Esbrina el que et roba Espanya cada mes de la teva nòmina!!!
»Nòmina catalana:
http://www.ccncat.cat/formularis/n%C3%B2mina-catalana/calcula-la-teva-n%C3%B2mina-catalana

—La tercera aportació és més recent, i encara millor, perquè no es limita a un argument (o contraargument) en concret, sinó a tot un ventall. Aquests dies en què els nerviosos veïns de ponent les deixen anar pel broc gros i els contraris a la secessió, d’allà i d’aquí, dibuixen amb traç gruixut tots els fantasmes imaginables per ficar-nos la por al cos, és el moment de replicar amb raonaments, i la persona (Enric Berneda) o el personal que gestiona Argumentsindependencia.blogspot.com ens facilita la feina:

Aquí teniu una llista de les 34 acusacions més típiques d’aquells que s’oposen a la independència.
Les respostes que proposo les trobareu als enllaços de color blau.
Sentiu-vos lliures de copiar/enganxar les respostes en qualsevol debat.
És una forma ràpida, contundent i elaborada de debatre sense consumir energies innecessàries.
Feu córrer els arguments. Gràcies.

Dues coses més.
Fa un parell de dies La Vanguardia digital feia una enquesta entre els seus lectors amb aquesta pregunta:
“Donaries suport a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació?”. En el moment que la vaig consultar, al final del dia, els resultats eren aquests: SÍ, 96 %; NO, 3 %; NS, 0 %.

Més males notícies per als que borden, i concretament per a un dels que fan mèrits per ocupar un lloc a les hemeroteques que recullin la història del procés secessionista: em refereixo a Guillermo Fernández Vara, actual secretari general del PSOE d’Extremadura i integrant del trinomi de presidents autonòmics bocamolls i passats de rosca juntament amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que el va precedir fins al 2007, i José Antonio Monago, que l’ha succeït d’ençà de les eleccions del 2011. L’home ha reclamat aquesta mateixa setmana que, ja que Catalunya es posa xula, ell s’hi posa més, i ha reclamat que tornin a Extremadura els 150.000 “emigrants” (per a ell encara són això) que segons ell viuen al nostre país.
Doncs bé, una barbaritat semblant ha rebut la resposta (dura resposta) d’un d’aquests seus emigrants que viu a Alcoi. El text m’ha arribat pel FaceBook i no va signat, però encara que fos apòcrif, les raons que explica no tenen res de fantasmals:

Mi respuesta a Guillermo Fernandez Vara, en su blog “El cuaderno de Guillermo” (27/9/12):

Señor Vara, no quiera arreglarlo ahora. Lo que dijo estaba muy claro, a pesar del lenguaje figurado. Claro, pero errado: los emigrantes tuvimos que salir de Extremadura por unos motivos que no sé por qué le da miedo mencionar: la tierra, lo único que había, o casi, estaba en manos de unos señoritos a quienes Franco acababa de salvar de la reforma agraria. El resto era naturalmente muy precario, pues todo acababa dependiendo del campo. El éxodo hacia las regiones industriales no le hizo ninguna gracia al sistema, porque dejaba a los señoritos sin mano de obra que esclavizar, y de hecho se arruinaron por eso. Esos son los responsables de nuestra emigración, y si usted no los menciona ahora, será quizá porque sus hijos y nietos todavía siguen por ahí y son quizá potenciales votantes, o porque son sus antiguos correligionarios de cuando militaba en AP y con quienes todavía se tiene que tomar cañas por Mérida.
Los que tuvimos que salir de Extremadura encontramos trabajo y explotación capitalista, sí, pero también la posibilidad de progresar en la vida de un modo que se nos había negado desde el nacimiento: pudimos estudiar, comprar casas y levantar negocios. Si con eso hicimos progresar a otra tierra, bendito progreso sea ese. No fuimos “sustraídos” por nadie, y no tenemos que ser devueltos a nadie: ni nosotros ni nuestro esfuerzo. Fuimos expulsados de Extremadura por unas circunstancias invivibles, y sé de muchos que no han vuelto ni de vacaciones porque el día que salieron se sacudieron de los zapatos el polvo, queriendo dejar atrás la miseria y la humillación. Usted no puede entender eso porque es hijo de un juez y desde la cuna estaba destinado a ser “estudiao” y ser de los de arriba, lo cual me parece maravilloso, pero eso le impide hablar con autoridad del currante que recaló en Sabadell o en Alcoi hace medio siglo.
No nos representa. No intente representarnos.
Y deje ya de machacar la chorrada demagógica, oída en Radio Macuto, de las míticas macroinversiones franquistas en Cataluña. No le interesa a usted la historia? Pues debería interesarse más, porque es ciencia auxiliar de la política. Si se asoma a cualquier manual verá que en Cataluña hubo revolución industrial (cruda e injusta laboralmente, como fue en todas partes) en el siglo XIX, no a partir de 1940. Cuando en Extremadura los señoritos seguían durmiendo la siesta y rezando el rosario mientras la moza les iba a buscar agua a la fuente con el cántaro, en Barcelona los capitalistas montaban hilaturas. Eso era así antes de que Franco naciera. Y mientras el primer ferrocarril de la península lo montaban accionistas catalanes entre Barcelona y Mataró para llevar gente y mercancías y desarrollar industrialmente el Maresme, (1848), el segundo sería Madrid-Aranjuez, construido por el gobierno central para que Su Majestad Isabel II pudiera ir a refrescarse la potra en sus jardines junto al Tajo.
Venga ya y no nos dé más la vara. Su visible anticatalanismo, que le lleva a buscar hasta con Monago un plan de acción común contra la secesión de Cataluña, es tan dañino como patético: dañino porque planta la semilla de la disensión entre los emigrantes y nuestro nuevo hogar, donde hemos hecho la vida que Extremadura nos negó, donde tenemos hermanos, hijos y nietos que han de seguir viviendo allí entre y con los “nativos”. No necesitamos que venga nadie de nuestra madre-patria-chica a agitar el ambiente ni a crear enemistades ni a servir de intermediario. Si le interesara más la historia, se acordaría de que así empezaron los tiros en Yugoslavia, y se daría cuenta de que es sumamente irresponsable que un político diga las cosas que se dicen y adopte las actitudes que se están adoptando. Como su correligionario Bono, que lanzó el otro día aquella perla de que preferiría morirse antes que ver España deshecha. ?Habráse visto??? Pero qué se le da a un manchego o a un extremeño que los catalanes hagan de su capa un sayo? Ocúpense del buen gobierno de sus regiones y dejen a los demás tranquilos.
Y es patético porque de momento ya ha logrado destacar lo que no le conviene destacar. Dice que la emigración es cosa de hace 30 o 40 años. Es muy anterior: la mayor parte llevamos medio siglo fuera. Treinta años son los que hace desde que Ibarra accedió al poder, y hasta que les desbacaron en 2011 no habían conseguido ustedes hacer nada aparte de agitar la bandera del victimismo, y sobre todo (importantísima labor) sustituir a los arruinados señoritos del latifundio con otra casta de chupópteros de nuevo cuño, un caciquismo con otro. Los extremeños de fuera nos hemos quedado necesariamente fuera, tres décadas más. A qué podíamos volver? Qué va a hacer usted con esos 150.000 que reclama, más sus hijos y nietos? Y si de lo que habla es del potencial laboral, nos va a dar trabajo a todos? O es que nos quiere como estadísticas de parados para reclamar más PER?


Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 28 de setembre de 2012 per mininu

  1. Perdoneu-me però la negativa a, ni tan sol prendre en consideració, la ILP presentada per ACPV amb el recolzament de més de 651.000 firmes va ocòrrer el mateix dia 11 de setembre. La Diada és a Espanya dia feiner i el Congreso tenia sessió.
    Potser cal recordar que, fa no massa temps, a les Corts es van presentar més de 150.000 firmes proposant una ILP en defensa de l’horta de València. He de dir que va ser rebutjada sense cap més tràmit?
    I si algú té dubtes de com mana el Partido Popular que gire la vista al sud,  cap al País Valencià. Alguns vídeos de les Corts penjants a la xarxa mostren fins i tot el nivell d’urbanitat, de respecte, de convivència d’aquests senyors.

    http://www.youtube.com/watch?v=gAgn0HLLitY

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.