Macedònia amb iogurt grec
Deixa un comentari
L’altra
nit, ulls clucs dins el llit,
vaig
caure en un somni tòpic.
Adormit
sota una palmera
en alguna
platja del tròpic,
em veia
ajagut a terra,
sobre un
camp de rics melons
i xíndries fins a l’horitzó infinit,
de tits en
forma de pera
i pell de
préssec amorós;
els meus ulls, color avellana,
clavats en
els teus, ametllats
i més dolços
que la mel,
com un do
regalat
que ningú
sap ni demana;
en la
claror del matí
-torrada
olor de cafè amb llet-,
més refulgent
que un vi a la copa,
es bada
una figa vermella
com llavis
encesos de carmí cirera
plens d’amor
que un amant roba.
Amb toc precís i aires hàbils
juga un
manat de tendres dàtils
amb un
nap rogenc, color grosella;
raja llet
d’una mamella,
baixa saba
pel tronc d’un arbre,
blanc
suquet per les escletxes
fins a
les plantes dels peus;
allà a la
vora, voreta meu,
somriuen els
pinyonets
de les dents
teves tan blanques,
i la boca
entreoberta
com l’esclat
d’una castanya,
esberlada
patata al foc,
diu el compromís
sagrat:
jo te l’encendré,
el forn,
on coure
el pa tou del teu blat.
De
postres un plàtan pelat
cuit a la
manera xinesa,
amb un
toc de mandarina
-dolça
acidesa divina-,
al caliu
de la xemeneia.
Les teves
galtes de maduixa
pintades al
sol de l’hora bruixa,
eres la
meva mitja taronja
que jo
menjava monja a monja…