L'Hereu Riera

El rellotge de la processó
de Verges

Sense busques, sense corda,
no hi busquis pas mai l’hora
de veres
de la teva muda mort,
el punt just de la volta
que trepitgen tots
cada dia dos cops.
Ets a dins?, ets a fora?
El teu cos de plom
és un suro que flota,
recremat pel sol,
a l’horitzó de la mar Morta.

…Is real

Horació

[Gràcies, gràcies, oh senyor!
(senyor dels romans,
tant li fot, tant se val),
perquè vas inventar el dolor…
Perquè, si no fos per ‘xò,
¿en què passaríem el temps?,
¿com entretindríem, els humans,
els temps morts
entre passió i passió?
–totes elles, per cert, il·legals]

face to face