L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Lo Gaiter del Marroc. Al cap de ball

Deixa un comentari

After all

Totes les cares dures,
tots els pals de cec
clavats contra la foscor…
Tant de dolor
davallant en recs,
torrents, rieres i rius
fins a perdre’s en el mar…

Tanta roba bruta
que ningú mai rentarà,
tanta sang, tant d’alcohol,
tants de dubtes, tanta por,
paraules i fets donant-se l’esquena,
xifres i lletres donant zero infinit,
i el buit omplint-lo a balquena…!
Que algú llanci un salvavides!
Una estona per dormir
de cent anys, o potser mil,
una arrel on agafar-me,
un savi molt singular
que sàpiga com expressar-se,
l’antídot contra aquest verí,
un simple punt de fuga de vista,
uns personatges irreverents
d’atents companys de viatge,
uns ulls de dona clavats als meus,
una mà de tacte amable.
I un déu que no més cregui
en el signe de la creu.

Did I sleep? Do I dream of cold, silent water
So deep and dark
And the wires are singing our song?
Our song

As we lay back and stared into cloudless skies
And the stars up there
The wires are singing our song
The wires are singing our song

Your face, now so plain, once was so lovely
A beautiful refrain, dust with stars
But your smile now in disguise became a flat line
And to never love again like you did before
Was all

Why go on with it, why go on with it?
Why, to let it flow, like water on snow?

I know what you want, what you are thinking
To drift beyond the pain and out of reach
To sit, be safe and warm inside your sorrow
And listen to the slow, slow morse tapping of the rain
But it says:

Why go on with it? Why go on with it?
Why to let it flow like water on snow?

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 20 d'abril de 2013 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.