L'Hereu Riera

L’últim número del setmanari Presència publica, sota el títol “Amors de conveniència”, un dossier que mostra com alguns grups d’espanyols intel·lectuals han defensat Catalunya i el seu senyal d’identitat més potent, la llengua, durant les etapes en què algun dictador o altre dels que col·lecciona l’esbravada nació hispanocastellana s’ha dedicat a atacar-la amb tota la fúria de la seva fòbia i amb tota la força de les seves armes; però palesa també que aquest suport, sovint puntual i d’una efectivitat testimonial i prou (i encara perquè consideraven, els nostres braus defensors de la Meseta endins, que “les glòries catalanes” també eren, és clar, “glòries espanyoles”…, gràcies, macos), s’ha acabat quan ha acabat la respectiva dictadura.
Així va passar amb les dues últimes, la de Primo de Rivera i la del general Franco, que estan prou documentades, en aquest sentit, fins al punt que queda fora de dubte que, tret de moments concretíssims (qui no recorda, verbigràcia, el famós recital, ara fa trenta anys, de Raimon a la Universitat Complutense de Madrid?: hi va anar tothom, tots els progres hi eren, aquell dia!), els suports castellans no ja a la causa de Catalunya, o als drets individuals i col·lectius de la seva gent, sinó tan sols a les seves manifestacions, com ara l’ús simple i normal de la seva llengua!…, aquests suports, deia, es podrien comptar, com diria el gat Perich, amb els dits d’una orella…
¿No deu pas ser que tenen cua de palla, oi, senyors, que estiguin tan calladets?… (¿I no deu pas ser per això que criden tant en comptes d’enraonar, oi? ¿És per això, potser, que estan acostumats a escoltar només el qui més vocifera?)… Si no és així, podrien respondre un parell de preguntetes, sisplau? Serà un moment:

¿Quan veurem un espanyol cantant que surti a cantar (amb un parell de carxofes, ja que diuen que en tenen l’hort tan ple) A FAVOR d’una de les nacions annexionades per la Gran Castella?
¿Hi ha algun espanyol cavaller que sigui capaç de fer un gest tan valent com elegant pels espanyols de la gleva?
—Demà m’afaitaràs, minyó!

[“Gràcies, John Lennon. Un correcte cavaller anglès”

[“Deixa la nostra terra en pau, Bretanya”

[“Irlanda: una terra, una nació, ara i sempre”]

If you have the luck of the irish,
You’d be sorry and wish you were dead
You shold have the luck of the irish
And you’d wish you was English instead!

A thousand years of torture and hunger

Drove the people away from their land,
A land full of beauty and wonder
Was raped by the british brigands!
Goddamn! Goddamn!


If you could keep voices like flowers
There’d be aharmock all over the world.
If you could drink dreams like the irish streams
Then the world would be high as the mountain of morn


In the Pool they told us the story
How the english divided the land,
Of the pain, the death and the glory
And the poets of auld Eireland


If we could make chains with the morning dew
The world would be like galeway Bay
Let’s walk over rainbows like leprechauns
The world would beone big Blarney stone


Why the hell are the English there anyway?
As they kill with god on their side!
Blame it all on the kids and the IRA!
As the bastards commit genocide
Aye! Aye! Genocide!

If you had the luck of the irish
You should have the luck of the irish
You’d be sorry and wish you were dead
And you’s wish you were English instead!
Yes you’d wish you was English instead!!

[“Lennon was in contact with the office of Irish Northern Aid, in New York,
an organization which raises money for the families of IRA prisoners and
supports the political agenda of Sinn Féin; in fact, he assigned all
the royalties of his song, Luck of the Irish, to this organization”.

* The Beatles’ Irish Heritage,
by John Vincent]

[_{Il·lustració de l’entradeta: “La punxa d’en JAP”, Joan A Poch, a El Punt}]