La sort dels irlandesos (i 3)
Deixa un comentari“He après això: que com més raó tens, més trompades t’emportes”
(Albert Sánchez Piñol, a Tretze tristos tràngols…)
Dedicat a la gent que surt victoriosa de les guerres que ells mateixos han provocat i tot seguit declaren en rebel·lia els que ells han agredit, i els condemnen a la presó o a la mort.
A la gent que et bufeteja i, lluny de demanar-te perdó, t’acusa a tu d’haver-li parat traïdorament la trajectòria de la seva mà amb la teva cara…
A la gent que et denuncia i t’escarneix perquè has posat el teu peu sota el seu que et trepitja…
A la gent de cara dura que es diverteix regatejant-vos i fent-vos gruar els calés que abans us ha esquilat.
A la gent estranya que té l’estranya particularitat d’odiar els altres perquè no són com ells, no parlen com ells i no riuen ni ploren per les mateixes coses…
A la gent que us entra a casa i us fa callar -a casa vostra mateix!- només perquè no vol fer l’esforç d’entendre-us.
A la gent que es creu -fusell en mà, i només per això- amb el dret de negar els drets dels altres, i que troba en aquest únic argument la raó per negar tots els arguments que li discuteixen aquest ‘dret’ bastard i manicomial…
A la gent que se sent forta, amb les seves armes i les seves cuirasses, per convertir la pau i la festa en un deliri de ràbia i odi .
Sunday Bloody Sunday
Well it was Sunday bloody Sunday
When they shot the people there
The cries of thirteen martyrs
Filled the Free Derry air
Is there any one amongst you
Dare to blame it on the kids?
Not a soldier boy was bleeding
When they nailed the coffin lids!
Sunday bloody Sunday
Bloody Sunday’s the day!
You claim to be majority
Well you know that it’s a lie
You’re really a minority
On this sweet emerald isle
When Stormont bans our marches
They’ve got a lot to learn
Internment is no answer
It’s those mothers’ turn to burn!
Sunday bloody Sunday
Bloody Sunday’s the day!
You anglo pigs and scotties
Sent to colonize the North
You wave your bloody Union Jack
And you know what it’s worth!
How dare you hold to ransom
A people proud and free
Keep Ireland for the Irish
Put the English back to sea!
Sunday bloody Sunday
Bloody Sunday’s the day!
Well, it’s always bloody Sunday
In the concentration camps
Keep Falls Road free forever
From the bloody English hands
Repatriate to Britain
All of you who call it home
Leave Ireland to the Irish
Not for London or for Rome!
Sunday bloody Sunday
Bloody Sunday’s the day!
[John Lennon & Yoko Ono
Album: Some Time in New York City]
No hi podien faltar: qui millor que ells per cantar (en la llengua de l’invasor, això sí: una altra de les paradoxes que tant agraden al Guionista de l’obra) sobre l’horror, sobre els efectes del terror estranger en l’esperit (i els cossos) de la gent de la seva terra?
I can’t believe the news today
I can’t close my eyes and make it go away
How long
How long must we sing this song?
How long, how long?
Tonight we can be as one
Tonight
Broken bottles under children’s feet
And bodies strewn across a dead end street
But I won’t heed the battle call
It puts my back up against the wall
* Sunday, bloody sunday
And the battle’s just begun
There’s many lost
But tell me who has won?
The trenches dug within our hearts
And mothers, children, brothers, sisters torn apart
* Sunday, bloody sunday
* Tonight…
Wipe your tears away
Wipe your tears away
Wipe your bloodshot eyes
* Sunday, bloody sunday…
And it’s true we are immune
When fact is fiction and TV is reality
And today the millions cry
We eat and drink while tomorrow they die
The real battle just begun
To claim the victory Jesus won
On a sunday, bloody sunday
* Sunday, bloody sunday…
(*) Epíleg: A La pell freda, la primera novel·la de Sánchez Piñol, el protagonista, un antic lluitador de la independència d’Irlanda que es perd voluntàriament en una illa remota enmig de l’oceà austral, diu, només de començar el relat: “Mai no som infinitament lluny d’aquells que odiem. Per la mateixa raó,
doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d’aquells que
estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç”. Amb aquestes canyes està feta la nostra Kon-Tiki, sí…