L'Hereu Riera

El diari del 19 de setembre informava que el Departament de Justícia de
la Generalitat havia concedit una subvenció de 73.333 ? a la FAES,
Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, entitat presidida
per José María Aznar i vinculada, lògicament, al seu partit, el PP. La
donació forma part d’un paquet de subvencions destinades a entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits amb representació parlamentària,
segons el DOGC, Diari Oficial de la Generalitat, que també donava la
llista de les entitats agraciades: Fundació Rafael Campalans (vinculada
al PSC); Fundació Ramon Trias Fargas (CDC), Fundació Josep Irla (ERC),
Fundació Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (UDC),
Fundació Nous Horitzons (ICV) i Fundació Alternativa (EUiA), a més de
la susdita FAES, que ocupa en aquest rànquing la quarta posició i que
és l’única que hi figura com a ens d’àmbit estatal, tot i tenir el PPC
el seu propi laboratori d’idees, l’Institut Catalunya Futur.

Vist des de Catalunya, no deixa de ser curiós el fet que sigui precisament l’entitat estatal, i no pas la regional
de les dues vinculades al PP la que pari la mà per rebre els diners
d’un Govern que, seguint amb la terminologia popularista, és de categoria regional, i no pas nacional… Fa gràcia (per dir-ho així) veure que a la fundació presidida pel señorito español, com el va titllar el Comandante
Fidel quan van coincidir a les selectes files dels dirigents mundials, no li
cauen els anells a l’hora d’agafar els diners i arrencar-se a córrer.
Un no pot menys que recordar quan el senyor Aznar i la seva camarilla
retreien, inflats d’orgull hispànic, al señor González que s’hagués rebaixat a fer el pedigüeño
quan aquest va aconseguir de la Unió Europea els fons de compensació
per a Espanya que després el PP, quan va estar al govern de l’Estat,
amb Aznar López al capdavant, no va tenir cap problema a cobrar-los
religiosament.

Però encara sorprèn més que hi pugui haver uns criteris
suposadament sensats segons els quals el Govern català ?i Catalunya a
través seu- hagi de pagar a una fundació de fora del seu àmbit
territorial, administratiu i polític una subvenció tan insòlita, oi més
tractant-se d’un organisme, la FAES, que s’ha significat per la seva
bel·licositat contra Catalunya, precisament, i de manera duríssima
durant l’etapa del Govern tripartit i el procés de gestació i aprovació
del nou Estatut d’autonomia, i també contra el Govern de Rodríguez
Zapatero, a qui penja tota classe d’acusacions, entre les més indignes
i repugnants la d’haver arribat a la Moncloa dalt d’un tren de rodalies…

I sorprèn més encara, irrita i desespera vist des d’una
associació de discapacitats com GERD (Grup Editor de la Revista del
Discapacitat, L’Atípic), que lluitem amb una fona (pregunteu als discapacitats com els costa d’arrencar
una subvenció, per modesta i raonable que sigui, de l’administració)
contra uns gegants enormes, que no són precisament molins, sinó
obstacles reals i persistents: les barreres físiques i mentals que no
ens deixen viure en pau com tothom; les mancances de tota mena:
econòmiques, sociosanitàries, comunicatives…; la incomprensió, la
falta de tacte, el desconeixement, la falta de suport de les
institucions, de les empreses i dels particulars envers les activitats
dels discapacitats, siguin laborals, socials, esportives, del lleure,
etc, etc… Que s’han fet coses, i que s’ha avançat molt? I tant, només
faltaria, i més veient d’on veníem: d’un país que el franquisme va
deixar a la cua d’Europa en tots els indicatius, entre ells el de
prestacions socials per als seus ciutadans més desfavorits, un
vergonyosa posició que amb prou feines ha canviat, després de 30 anys
de democràcia. I ves per on, a dia d’avui hem de veure, incrèduls, com
el Govern autònom de Catalunya premia una fundació
ideològicament entroncada -si no hereva, o epígona- amb el pensament
(per dir-ne alguna cosa) que va impulsar aquell període negre de la
història d’Espanya que ni la FAES ni el partit adjacent no han
condemnat mai.

[Article publicat a la secció "Notícies que es porten l’oli" de L’Atípic núm. 13, tardor del 2006]

Il·lustració: L’inefable José María Aznar, president de la FAES, al frontispici de la qual podria lluir-hi aquell lema que va immortalitzar en Woody Allen: "Agafa els diners i corre!"…