La decepció permanent
Deixa un comentari(la decepció)
«A l’hospital de Ngovayang l’estada va ser curta. Pensava estar-m’hi una mica més, però se’m va fer desagradable suportar l’esperit gairebé segregacionista (amb un deix d’anticatalanisme) dels dos metges espanyols (excel·lents professionals) que tenien la casa hermèticament tancada als africans. A mi, cal dir-ho, me l’obriren (era blanc). La Thérèse Bikoe (era negra), que ja sabia l’ambient que regnava en aquella casa, va prendre les seves precaucions per anar a dormir a casa d’uns amics i tornar-se’n a Kribi l’endemà de bon matí. Després de les primeres converses, vaig constatar que la concepció que tenien sobre els pobles que ens acollien era tan diferent de la meva que vaig decidir plegar veles i anar-me’n a Nsola com més aviat millor. Si hi ha una diferència que sóc incapaç d’acceptar és la dels que neguen el dret a la diferència».
(Lluís Mallart i Guimerà, Sóc fill dels evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun)*
Tot i que en sé la resposta, no deixo de preguntar-me si entre els polítics en actiu del PP i els seus acòlits n’hi ha algun que, a més d’omplir-se el tarro amb les consignes de l’Idiotòleg de la Faes i de baladrejar després a tots els parlaments on són majoria, s’hagi pogut dedicar alguna vegada a llegir-se ni que sigui un simple manual d’antropologia. Perquè, si fos el cas (improbable, però possible), coneixerien com a mínim el concepte elemental d’etnocentrisme.
Ja sé que això de tota manera no serviria de res, i que pensar el contrari és demanar peres a l’om o, més exactament, demanar a l’eucaliptus que deixi de produir fulles tòxiques per imposar la seva existència solitària dins la comunitat vegetal, però no hem de perdre la fe en l’evolució humana, fins i tot a la part espanyola de la humanitat.
(D’altra banda, també em demano com pot ser que a aquestes altures de la història no hagi sortit cap antropòleg solvent que faci objecte dels seus estudis l’etnocentrisme espanyol, que a més de ser un cas sense parió, en intensitat i especificitat, fa anys i panys que dura, i no presenta símptomes de variar, si no és per millorar la seva estratègia).
L’última maniobra tòxica de l’exultant Alícia Sánchez-Camacho, ara que creu tenir ben agafat pels pressupostos el president Mas, és demanar/exigir al President que, després d’haver despolititzat les delegacions catalanes a l’estranger, que deixi de subvencionar Òmnium Cultural…, i ho fa, amb un cinisme que provoca vergonya aliena, basant-se en arguments econòmics: per estalviar!
Aquest darrer minuet de la ballarina de Blanes ha tingut, però, un parell de rèpliques excel·lents, avui mateix, i que passo a reproduir.
«Alícia Sánchez-Camacho ha concretat molt més l’exigència que ha fet al govern d’Artur Mas perquè deixi de subvencionar entitats “identitàries”. Ara ha posat al punt de mira Òmnium Cultural (entitat de la qual, per cert, per si de cas i perquè en quedi constància, aquest poc il·lustre columnista és vicepresident). Òmnium ha contestat amb un hàbil retruc. Si es tracta de resoldre els greus problemes de la sanitat pública catalana, la primera entitat que hauria de donar-ne exemple és el mateix PP. Segons el Boletín Oficial del Estado, número 19, de 23 de gener de 2012, el Partit Popular ha rebut com a subvenció, a compte dels pressupostos de l’Estat, 9.172.246,43 euros corresponents només a l’exercici anterior. La sanitat catalana estarà molt pagada de rebre aquesta injecció de solidaritat, a la qual, també per cert, es poden sumar unes altres entitats: la Fundació Francisco Franco, Lo Rat-Penat i la Reial Acadèmia de la Llengua Valenciana, per dir-ne unes quantes, de ben identitàries, que subvenciona el mateix PP».
L’altra és la que ha fet amb el seu gest, contundent i elegant com és costum també en ell, l’entrenador del FC Barcelona, en Pep Guardiola, que avui mateix ha inscrit els seus fills a l’associació cultural que la Sánchez-Camacho voldria veure reduïda al zero absolut, encara que no ho digui amb paraules. Així ho explicava Oriol March al diari Ara:
«Pep Guardiola ha volgut refermar aquesta tarda el seu compromís amb Òmnium Cultural tot fent socis de l’entitat els seus tres fills. L’entrenador del primer equip del Barça s’ha acostat aquesta tarda a la seu barcelonina de l’entitat, on ha estat rebut per la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i altres membres de la junta directiva.
»Guardiola ja havia col·laborat anteriorment amb l’entitat, quan va assistir a l’acte commemoratiu del cinquantè aniversari d’Òmnium, i també va aparèixer al documental sobre els cinquanta anys de l’entitat que es va emetre fa unes setmanes.
»El suport de l’entrenador del Barça a Òmnium arriba només un dia després que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, demanés al Govern que retirés les ajudes públiques a l’entitat a causa de la mala situació econòmica catalana. L’executiu català ha decidit aportar avui 1,4 milions a Òmnium».
__________________________________
[*] Lluís Mallart i Guimerà, Sóc fill dels evuzok. Barcelona: Edicions La Campana, 5a edició, 2009; pp 268-269.