L'Hereu Riera

"El doctor Santiago Dexeus, amb l’autoritat que li donen els seus llargs anys d’experiència, insisteix que allò més important és que la dona [discapacitada] tingui un veritable desig de ser mare, i que l’entorn familiar, social i mèdic tingui en compte que és factible, ‘malgrat que sigui necessari encara lluitar contra els prejudicis socials’, i ho rebla amb aquestes paraules contundents, de màxim interès humà: ‘L’embaràs i el part no solament són possibles, per a la dona discapacitada, sinó que donar vida eleva la seva autoestima’".

El paràgraf precedent està extret de la conversa que la Montse Pous va
tenir amb el doctor Santiago Dexeus i Trias de Bes, fundador del
prestigiós Institut Universitari Dexeus (recordem només, entre les
experiències pioneres de la institució, que l’han fet un referent
mundial, el naixement del primer bebè proveta de tot l’Estat, la nena
Victòria-Anna Sánchez Perea, filla d’un matrimoni de Badalona a qui els
doctors Pere Barri i Anna Veiga van ajudar a portar-la al món).
L’entrevista enllaça amb l’aparició al nostre país, l’estiu passat, de la versió en castellà de Disabled woman’s guide to pregnancy and birth, editada aquí per l’Institut Guttmann amb el títol de Guía para la mujer con discapacidad. Del embarazo al parto, dins la col·lecció Blocs, una obra de la nord-americana Judith Rogers, discapacitada ella mateixa i mare de dos fills, i experta adscrita al Centre Nacional de Recursos de Berkeley, Califòrnia. L’obra, carregada d’informació "útil i completa" sobre aquest tema tan especial i tan delicat, ve a omplir un buit, com reconeix el mateix doctor Dexeus: "No existia fins ara documentació que pogués ser consultada pel professional que atén la dona que va de part, ni tampoc per les mateixes dones que passen l’embaràs i porten el fill al món, si tenien alguna discapacitat física, psíquica o sensorial". [La Guia es distribueix únicament sota comanda a través del mateix Institut Guttmann, en el telèfon 934 977 700, extensió 2124].
Per aquelles casualitats de la vida, la presentació de la Guia, el mes de juliol, va tenir lloc pocs dies després que la Sònia Pujol, companya nostra en l’aventura de L’Atípic, hagués tingut la Sara, sis anys després del naixement del seu primer fill, en Martí, que la seva mare va afrontar amb una bona dosi de valentia, si pensem en la incertesa derivada de la manca d’informació que hi havia, efectivament, en aquell temps, i que la Sònia podria certificar com ningú. Per tot aquest seguit de circumstàncies, doncs, la portada d’aquest número -rodó- de L’Atípic li corresponia en propietat a ella, a en Martí i a la petita, que llavors estava en camí i que ara ja té set mesos. A les planes interiors, la Sònia explica l’embaràs i el part, molt més plàcids que la primera vegada, i fa unes reflexions al voltant de la maternitat en la dona discapacitada.

I bé, doncs aquí tenim un altre Atípic: altre cop s’ha produït aquest petit miracle, que a partir d’aquest número ha de passar a tenir lloc cada tres mesos, si tot va bé. Val a dir que aquesta era la idea inicial del projecte, però les coses no són sempre fàcils, i l’aparició era fins ara més espaiada. Però a poc a poc anem essent més coneguts, i tot va sumant i ajuda a funcionar, que a vegades costa. Les prestatgeries de la història -la petita- estan plenes de projectes que han tingut una arrencada de cavall i una parada de burro. Doncs això.
Una altra cosa que hem d’aconseguir aquest any és consolidar la versió virtual de la revista, la seva presència a la Xarxa, després d’un parell d’intents fallits anteriors, o no prou reeixits, vaja. L’Atípic és, i ho ha de ser encara més, una revista interactiva, amb informació d’anada i tornada, com en diem nosaltres, i per a aquest objectiu és completament necessari, imprescindible, estar dins d’aquest invent genial que és Internet, que per als que venim dels temps gloriosos de l’Olivetti és una cosa absolutament fascinant, la seva sola existència, vull dir. De les seves virtuts i utilitats, veient com ha progressat tot, sospito que només n’hem vist, tots, una part molt petita, i que la pel·lícula tot just acaba de començar.

(Continuarà)

[Per fer-hi un cop d’ull: