Gràcies pels aliments
Deixa un comentari Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Gràcies
pels aliments (Pregària)
Senyor Déu i pare nostre,
estem arribant a les postres
i hauríem de parlar un xic,
ara que em donen valor
els efluvis d’aquest vi
(Parlaré amb el cap o amb el cor,
encara no ho sé):
no sóc ben bé un xai,
com a tu t’agradava,
dòcil, manyac,
sinó un rebec, més aviat,
un cabrit, un cabró,
com més avi menys savi
i més ase,
una poma no sé si macada
o mai prou ben madurada.
I com un marrec de tres anys
(quina cosa!),
sempre pregunto per què?,
per què, i per què?
I què rebo, per resposta?
Un silenci com una crosta,
i res més, només el rés
del vostre suposat emissari
sortit d’un trist seminari,
que diu que em fiï de la fe
com del seu pigall un cec,
i que faci caritat,
més que fer servir el cap,
i que s’ho faci qui no
combregui
d’aquesta llei,
els patètics descreguts.
I tu, amb el nom de Jesús,
vas baixar i et vas fer home
(i després, amb Mahoma,
es va fer més gros l’embull)
per explicar no sé quin
axioma,
per dir-nos que no som
ningú.
I ve’t aquí que anem fent, sols
davant la vida i davant la
mort.
Mai no fem prou,
mai no en fem prou,
mai no som dignes
d’entrar a la teva bella casa,
casa blanca, de colors,
de mil perfums, de mil olors,
sense mapes, sense signes,
tapats els ulls amb una gasa,
astorats amb tant d’enigma,
errant el tret de mig a mig.
Aspirant la vida eterna,
tocant el cel just amb els
dits,
sense entendre aquesta terna
més obscura que la nit,
em pregunto (per preguntar)
d’on venim i on anem,
i què hi fem aquí a baix;
si competir amb Al·là
és o no és divertit,
i amb Buda, el tercer en
discòrdia,
tan ple de misericòrdia,
tan somrient (o indiferent?);
i quin és el Cel més escaient.
I si no tenim dret a seient,
cap on farem el gran salt?
(seràs amb mi en aquell
moment?),
ens deixaràs a la porta?
Amb els ulls esbatanats, la
cara morta,
mirarem a dins, per la
finestra,
allà on els justos faran
festa?
Ben mirat, ja ho vas dir tu fa temps
(ans de canviar el vell
testament):
ull per ull i dent per dent.
[Il·lustració: www.elpais.com]