L'Hereu Riera

Complemento la instructiva exposició de Vicent Partal amb aquest article de Salvador Garcia-Ruiz, a la mateixa VilaWeb, sobre la mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola: “En democràcia es pot parlar de tot”, deien, quan la banda armada basca matava sense aturador. La banda ha deixat de disparar, i després de tot aquest temps preciós que ens han fet perdre uns i altres, ara s’ha vist allò que sospitàvem molts: que aquella cantarella no era més que una excusa per anar passant, mentre el negoci rutllés… I ara que la violència terrorista s’ha acabat (tot i que ni uns han entregat les armes ni els altres han fet cap gest –com ara acostar els presos a la seva terra– perquè aquells es decideixin a fer-ho d’una remaleïda vegada), la prova del cotó, que és Catalunya, els ha posat en evidència: darrere tota la parafernàlia imperial no hi havia més que una miserable botigueta!

Amb les coses de menjar no s’hi juga, d’acord. però ningú ha dit (o ningú no els ho ha dit, o no ho han volgut escoltar mai) que menjar sigui gratis. Què n’han fet dels coves de peixos que se n’han endut? Encara més: què n’han fet de les canyes de pescar?

La democràcia espanyola és a la democràcia lo mateix que la música militar és a la música. Però ara, a aquestes altures, això ja comença a ser un problema exclusivament seu. Per ells faran. Els hi tocarà espavilar-se, però en això sempre podran comptar amb la nostra experiència: aquí no solament ens ha tocat espavilar-nos sols, sinó que ho hem hagut de fer en la seva companyia…

Bona nit i tapa’t, Espanya!