Els desastres de la guerra
Deixa un comentari«Ni el Gobierno, ni la oposición. Ni la derecha españolista, ni la
nacionalista. Ni la izquierda mayoritaria, ni la minoritaria. Ni PSOE,
ni PP, ni Convergència i Unió, ni PNV, ni Esquerra Republicana, ni
Izquierda Unida, ni Iniciativa per Catalunya-Verds, ni el Grupo Mixto
(BNG, CC, Na-Bai, UPyD y UPN). Ni una palabra durante el Debate del estado de la Nación
sobre las ventas de armas españolas. Como si el tema no existiera o
como si los ciudadanos no quisieran saber. Silencio y ultraje ante un
tema tabú»…
Així comença un dels últims quatre articles que el fotoperiodista Gervasio Sánchez ha penjat al seu blog, Los desastres de la guerra, que té actiu des del gener d’aquest any i que ha batejat, com a homenatge, amb el mateix nom que la sèrie de 82 gravats que el pintor Francisco de Goya va realitzar entre 1810 i 1820, arran de la Guerra del Francès (o Guerra de la Independència, com en diuen -curiosament- a Espanya), i que ell va viure i patir en primera persona. Val a dir que les làmines d’aquesta col·lecció no van poder veure la llum fins al cap de 30 anys de la mort del pintor, a causa de la duresa de les imatges i de l’època convulsa en què havien estat fetes. Si una imatge val més que mil paraules, aquestes deuen valer més que milers de crits.
“Nadie, ni antes ni después, ha mostrado los horrores de la guerra con el escalofriante dramatismo
de Francisco de Goya y Lucientes, ni se ha implicado con tanta lucidez
en comprender la gran pasión del hombre por causar el daño y la muerte. (…) Llevo 25 años cubriendo conflictos armados, viendo las escenas más
escabrosas, asistiendo a los capítulos más devastadores protagonizados
por el supuesto ser superior del Reino de la Tierra. Alguna vez he
realizado una fotografía decente que describe la esencia del mal, pero
nunca, ni yo ni ninguno de mis compañeros, hemos conseguido retratar
los horrores de la guerra con tanta fuerza visual como lo hizo Goya“, diu Gervasio Sánchez al seu blog sobre el pintor de Fuendetodos, per qui sent, com queda clar, una fonda admiració.
El mail en el qual en Gervasio m’ha enviat adjunts els articles
esmentats forma part d’una colla de cartes que ens vam creuar fa unes
setmanes per concertar una entrevista que finalment li vam fer i que
publicarem en el número de L’Atípic que estem preparant, el 18,
que ja hauria sortit si la fotuda crisi no ens estigués fent,
també a nosaltres, la punyeta. Així que surti de rotativa la penjaré en
aquestes planes. No us la perdeu, que val la pena.
[Il·lustració de l’entradeta: Y no hay remedio, de la sèrie de gravats Los desastres de la guerra. Les imatges fotografiades o filmades que ens arriben dels inacabables conflictes armats que cremen a punts dispersos del planeta i que ens són portades per reporters valents com el mateix Gervasio Sánchez testimonien que el títol que el pintor aragonès va posar a aquesta làmina és d’una penosa vigència]