L'Hereu Riera

Hi ha persones de tarannà tranquil, que no aixequen mai la veu, que passen per la vida sense fer gaire fressa però fent, en canvi, molta endreça, i això es fa palès quan han marxat, en la petja que han deixat darrera seu i en el cor de les persones que les han conegut, en la rastellera d’amics que han fet, i que solen fer-se, en el contacte, millors persones.
Avui n’hem trobat una mostra a la plana web del tennista Tommy Robredo, nascut a Hostalric però olotí des dels 5 anys, el qual dedica unes sentides paraules d’homenatge a l’amic desaparegut Santi Silvas -que tenia per ell una devoció incondicional i que el defensava sempre a capa i espasa, i en sóc testimoni-, que a través del blog del nostre tennista top ten han trobat ressò més enllà de la nostra terra. Em permeto copiar-ne aquí un fragment:

"Hola a tots,

"La foto que veieu a la web és dels meus amics d’Olot, i enmig d’ells hi ha en
Santi. Me la van regalar en una festa d’aniversari, perquè no m’oblidés d’ells quan viatjava. Aquesta foto està penjada a la paret del despatx de la meva casa de Sant Cugat.

(…)

"A en Santi se li va ficar al cap que volia crear un torneig de més
qualitat com seria un S2 per a Olot. Aquesta era la seva il·lusió per
ajudar el tennis discapacitat. Durant l’any 2007 vam parlar diverses
vegades amb la federació internacional per poder acollir-lo, però
desgraciadament la seva salut no era prou bona perquè se’n preocupés,
de manera que vam decidir deixar-ho per més endavant, quan ja estigués
millor. Aquest és un projecte en què jo volia involucrar-me, per poder
ajudar-lo a aconseguir aquest desig i ajudar molts amics seus que jo
vaig conèixer gràcies a ell.
"L’última vegada que vaig poder veure en Santi va ser a l’hospital Sant
Jaume d’Olot, el dia de Nadal. El meu pare m’havia avisat que no es
trobava bé, i que a vegades semblava que s’acomiadés de la gent quan
anaven a veure’l. Recordo les paraules que em va dir: ‘Tu
guanya, que si tu guanyes jo estic molt content; aquí dins és l’única
cosa que em pot alegrar una mica. Lluita a la pista per guanyar, perquè
jo estic lluitant per viure, i crec que és molt més difícil el meu
partit que el teu’. No les oblidaré mai.
"Sé que mai més seràs físicament al dinar de Sant Esteve, i tampoc
podrem apostar si et guanyo un partit de tennis en cadira de rodes, o a
veure qui es menja més gambes. Tampoc rebré cap més dels e-mails de
suport que rebia quan perdia en primera ronda, però sàpigues que els
que et vam conèixer com jo mai t’oblidarem.
"Des d’avui mateix posaré tot el que pugui de la meva part perquè pel
2009 pugui haver-hi aquest torneig de tennis que tant volies a la
nostra ciutat, perquè mai oblidem algunes de les coses per les quals
tant lluitaves.
"Una forta abraçada, siguis on siguis.

Tommy