L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

El Basmi Akasvayu dedica la victòria en el partit de Donosti al seu jugador Santi Silvas

Deixa un comentari

La pinya que els jugadors
de bàsquet solen fer abans i en el transcurs del partit va ser-ho
aquest diumenge a Sant Sebastià més que mai per part dels integrants de l’equip
del Basmi Akasvayu, en el qual faltava en Santi Silvas, com en els altres
partits des de feia una llarga temporada, per baixa mèdica, però ara de manera
definitiva, perquè en Santi va morir el dia abans, a l’Hospital General de
Catalunya, on estava ingressat a causa d’un procés víric que ha resultat irreversible i que l’ha dut finalment
a una mort prematura, amb poc més de trenta anys d’edat. Assabentats d’aquesta greu
notícia, doncs, els companys del malaguanyat jugador olotí es van obligar a
guanyar el partit de totes passades, fent l’esforç que calgués, per dedicar-li
el triomf.
I així va ser.

Aquest precedent inesperat, afegit
a la tenacitat i a les ganes de guanyar del Basmi Akasvayu, es van imposar a la
duresa amb què va plantejar el partit el Salto Bera Bera de Sant Sebastià a la
seva pista, i que la permissivitat de la parella arbitral va fer que fos el
tret més sobresortint del matx. Els jugadors catalans, per la seva banda,
tampoc es van estar de romanços, i van sortir a la pista disposats a resoldre
el partit per la via ràpida, asfixiant el contrari amb una defensa personal
pressionant que va agafar els donostiarres distrets, i amb 13 punts per sota al
final del primer quart (6-19).
Provant de recuperar-se de la sorpresa, la
resposta de l’equip local, estimulat pel seu públic –molt correcte, d’altra
banda- va ser la contundència en les seves accions, molt matusseres, tant en
atac com en defensa, fregant sempre la falta personal, que en circumstàncies
normals els haurien caigut a sobre en forma de ruixat; l’equip basc és jove,
tècnicament encara està força verd, i supleix aquesta mancança com pot, hem de
pensar. L’equip de Platja d’Aro, però, no va deixar en cap moment de fer el seu
joc, i va aconseguir fer la travessia del desert del segon i tercer quarts
sense baixar dels 13 punts d’avantatge (11-11, 9-11), fins que en l’últim,
cansats de rebre garrotades gratuïtes, van endurir ells també el seu joc,
sobretot en defensa, i van tornar a posar terra pel mig, fins als 23 punts de
diferència final: 34-57.

Val a dir que la duresa de l’encontre no va
impedir que hi campés la cordialitat i el respecte envers el rival, mantenint
el to de la prèvia del partit, amb el minut de silenci pel company absent. Descansi
en pau, l’amic Santi, a qui el Basmi deu una bona part del retorn del Club a la
competició, ara fa quatre anys.

Salto
Bera Bera (34):
Regil (12 punts), Sánchez (5), Carrizo
(7), Garmendia (8), El Guaryagheyy (2),
Siz, Fernández, Jiménez, Alvarado, Fadrique, Matahis, Rodríguez, Garcia.

Basmi
Akasvayu (57):
Pedro Romero (8 punts), Santi Garcia
(2), Domingo del Bosque (28), Antonio Gómez (13), Fermí Sidera (6), Edu Estévez,
Dani Serra, Jordi Garcia.

Àrbitres:
JI Rodríguez, A Garcia.


[Foto: part de l’equip, passejant pel camí de ronda de la capital donostiarra, dissabte a la tarda; a aquesta hora encara no ens havien arribat les males notícies des de Catalunya]

Aquesta entrada s'ha publicat en Basquetmania sobre rodes el 18 de febrer de 2008 per mininu

  1. Fermí: Ara en arribar a MIFAS m’han donat la notícia. No estava al cas de la malaltia d’en Santi. Lamento profundament la seva pèrdua. Era massa jove, dels nostres. Personalment no hi havia tingut gaire relació, tot i que sempre m’havia semblat un nano molt actiu, dinàmic i optimista. Em sap molt de greu. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.