L'Hereu Riera

Jo hi era!
Dissabte passat, dia 5 de maig del 2012, un meu àngel de la guarda em va regalar una entrada al Camp Nou, i amb l’àngel i el seu germà vaig tenir la sort de ser a l’últim partit d’en Pep Guardiola com a entrenador del superBarça d’en Messi i companyia (que, per cert, va tenir el detall, en Leo, de batre davant dels nostres ulls i dels nostres nassos un altre rècord de gols –50 a la lliga i 72 en total en una sola temporada– i fer un altre pòquer de quatre dianes que va dedicar al crac de Santpedor), i de viure en directe aquella estona inoblidable que surt en el vídeo adjunt.
Doncs bé, tot això que hem vist i viscut aquests intensos quatre anys ens queda a la memòria  i com a llegat col·lectiu, i així, amb la motxilla plena, continuem endavant.
Per la meva part, davant aquesta nova etapa que encetem, no espero d’aquest personatge brillant que ha sigut i que és Josep Guardiola que es converteixi algun dia (proper o llunyà) en el President de Catalunya, com volen, demanen, suggereixen o exigeixen alguns; ni tan sols que es converteixi en el president del FCB… (En un país endreçat, cada persona al seu lloc i un lloc per a cada persona).
Sí que espero, en canvi, que el President del Govern i el president del Barça excel·leixin en la seva feina com en Pep ha excel·lit en la seva.

… I per si no queda prou clar davant de què i de qui han d’excel·lir, més enllà del poble o del públic a qui es deuen, serveixin a tal fi aquestes ratlles escrites per un londinenc de naixement i català d’adopció (mútua), que ho té més clar (segurament ajudat per la distància relativa) que molts nadius del país:

Escriure després insinua, de fet, que a Catalunya, la Xoà sencera (els afusellaments massius, els guetos privats d’aliments, els treballs mortífers, les furgonetes i cambres de gas, els assassinats casuals de nadons) s’ha convertit en poca cosa més que una abstracció, que la gent sol resumir amb un parell de paraules –Holocaust, Auschwitz– sense ni tan sols voler imaginar què significava tot plegat per a les víctimes i els supervivents. És més, ara que la catalanofòbia és a l’ordre del dia en certs mitjans socials, resulta estrany que els catalans no tinguin la Xoà més en compte. Vet aquí, per exemple, un tuit recent, cortesia d’un tal Yair Rodríguez: “Si Hitler sentia el mismo odio hacia los judíos que yo hacia los catalanes, ahora entiendo muchas cosas.”Més clar, l’aigua.