L'Hereu Riera

La nit va rodant el món,
imposant-hi el seu vell ordre.
La cara oculta del son,
la cara fosca de l’home,
la faç ignota de Déu
acorden ombres
i penombres,
i el fred pica mans i peus.
Un gat llisca
a un pam de terra
amb un rat entre les dents,
un duc que vola arran de serra
urpes i bec clava al serpent
aterrit que s’arrossega
pel diví designi roent.
El gall del matí
canta les baixes
de la nit.
“Misericòrdia, Senyor!”,
murmura una beata,
i es mulla, cansada, el front
amb aigua de beneir.