L'Hereu Riera

A l’encantador de serps
ja no se li aixequen.
Comprava la vida
amb un plat de llenties,
però la Fortuna,
farta ja de mentides,
li ha donat l’esquena.
“Ningú no m’estima
i m’he quedat sol”,
es queixa, atònit i llassat,
rebolcant-se en el dol.
“A mi els terços!
Vull veure-ho tot arrasat,
i la terra com crema,
que cremin els versos
i amb ells els poetes!”
S’encenen els llums:
l’escenari és buit
i també la platea.
No queda ni l’apuntador.
Baixa de sobte el teló:
s’ha acabat allò que es dava.
S’ha acabat la funció.

[_{Il·lustració de l’entradeta: Ben Heine}]