L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Corren…

Deixa un comentari

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat
i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

 

Difícil descobrir qui sóc avui…

Difícil descobrir qui sóc avui.
Una gota em cau mentre una altra em treu la set.
Plou i fa sol alhora.
Tomba la bala bala, tomba la bala
que m’apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.

Raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma.
No s’esborren, em conformo amb mirar-me,
Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma…
Hauria d’haver estat diferent,
però en un moment
s’han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren,
com gotes d’aigua s’enyoren

aquells que ja no es veuran.

 

[Corren, Gossos + Dani Macaco]


Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 10 de novembre de 2007 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.