L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Bosé, vostè hi toca

Deixa un comentari
Qui ho havia de dir! No m’hauria esperat mai sentir de boca del cantant Miguel Bosé les declaracions que va fer abans-d’ahir al programa de tarda de TV3 “Divendres”, i que sintetitza aquesta, destacada ahir pel diari Ara: “Estic convençut que veuré canviar la geografia de la Península”
He de confesar que la meva opinió sobre el cantant espanyol (panameny de naixement) era més aviat negativa, ja des de la primera cançó que li recordo, Ana, que em semblava francament mediocre, igual que la seva escassa veu (la que sortia d’aquell disc), i des de llavors la seva carrera l’he vist sempre amb indiferència, fins al punt que no tinc ni idea de què ha estat venent, tots aquests anys. Tampoc hi ajudaven els seus orígens familiars, on jo creia que recolzava descaradament part del seu èxit, igual que en la seva (calculada?) ambiguïtat sexual dalt de l’escenari (en la primera època els seus sinuosos moviments inspiraven sagnants comentaris dels mascles ibèrics d’aquell temps, però aquesta llenya també serveix per fer bullir l’olla) i a baix.
Però això rai: l’ambigüitat que m’emprenyava d’en Bosé era precisament en la relació amb les aspiracions nacionals de Catalunya; jo el tenia ficat en el sac dels artistes espanyols compromesos amb tota classe de causes (en Bosé mateix és “membre ambaixador” de l’ONG Fundació Lluita contra la sida) la progressia dels quals acabava, però, on començava la causa nacional catalana. No voldria confondre’m, perquè estic parlant de memòria, però aquesta era la impressió que me n’havia quedat.
Si anés equivocat, rectificaria sense cap problema. Però tant se val: en vista de la despenjada de dimarts passat, queda clar que toca canviar de parer, i congratular-se que el papitu de Madrid hagi tingut els…, el valor de venir a la Televisió de Catalunya (tan castigada últimament pels dards verinosos de la Caverna) a dir això que ha dit. I posats a fer, desitjar-li que a la seva terra no li passin factura per haver-se pronunciat tan clarament.
Ja era hora!, i si algú més d’allà baix pensa igual i ens fa el favor de venir a fer-nos-ho saber (i fer-ho saber a la resta d’Espanya, que encara té més mèrit), benvingut sigui.

[Si voleu sentir la part de l’entrevista en què respon preguntes sobre política, la trobareu a partir del minut 9].

Aquí us deixo el resum de l’entrevista publicat pel diari Ara:

«Miguel Bosé ha entrat al debat sobre la independència de Catalunya. Ho ha fet sense pèls a la llengua i en declaracions al programa de TV3 ‘Divendres’, on ha parlat de qüestions professionals i també de política.

»Sobre la manifestació independentista de la Diada, el músic ha afirmat: “Jo crec que veuré canviar la geografia de la península, n’estic absolutament convençut, hi estem abocats”. Segons ell, l’autodeterminació de Catalunya arribarà aviat perquè “les coses roden per si soles, i […] el que no pots fer és forçar un poble a ser una cosa diferent del que vol ser, i tampoc pots individualment forçar les persones. I la suma de persones fa un poble”.

»Bosé també ha aconsellat iniciar el camí cap a l’estat propi “pensant, per si de cas, que estareu sols”, ja que recomana no donar per fet “coses que us agradaria que hi fossin quan hi ha moltes raons perquè no es donin”. En aquest sentit, ha reblat: “No entén la vostra postura qui no necessita el que vosaltres necessiteu”.

Indiferent amb els toros

»Preguntat sobre la qüestió taurina, Bosé, envoltat de toreros a la seva família –el seu propi pare ho era–, ha assegurat que no hi té cap afició ni interès i, respecte de la prohibició a Catalunya de les corrides, ha deixat anar: “Feu el que us surti de les pilotes”.

»El cantant participarà en el disc de la Marató de TV3, en què cantarà la cançó de Lax’n’Busto ‘Tornarem’. “És un plaer participar en causes com les que plantegeu a TV3”, ha assegurat, tot afegint que “es nota molt com de solidària és Catalunya quan se li proposen temes nobles”».

No estic pas tirant coets, i sóc conscient que es tracta d’una petita complicitat en un mar –o en una estepa– d’incomprensió o d’indiferència espanyola (deixem de banda l’hostilitat manifesta), però no deixa de ser un signe més d’un canvi que s’està produint ara mateix al nostre país (i fora), i que té lloc a ulls vistents de qui hi vol veure. I de tota manera, poseu de costat les confessions del noi Bosé amb l’astracanada que va deixar anar el pastor Alamán l’altre dia i valoreu. Per cert, els lladrucs casernaris del personatge han saltat, aquests també, les fronteres espanyoles: “Spanish colonel threats military intervention against Catalan independence”, a Foxy News.

__________________________________

[Foto de l’entradeta: lahiguera.net]

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 7 de setembre de 2012 per mininu

  1. Sí, jo també em vaig sorprendre en escoltar les seves paraules !!
    Ens veiem dimarts a Barcelona ? En el meu post he recordat el dia 9 de juliol de 2011.
    Bon dia Fermí.
  2. Perquè ens surt de les pilotes que ens volem desempallegar-se d’Espanya, volem ser lliures. Per la llibertat, independència! Catalunya sencera està en marxa…
  3. Ja som uns quants els que, des de fa molt de temps, i des de la estepa mesetària (filla de castella, barreja d’andalusos, i madrilenya d’arrel com sóc) et fem cas, Fermí, en allò que dius de  “i si algú més d’allà baix pensa igual i ens fa el favor de venir a fer-nos-ho saber (i fer-ho saber a la resta d’Espanya, que encara té més mèrit), benvingut sigui”

    Doncs ben trobats tots i totes. Tot i que venir a dir-vos-ho i dir-ho també per terres d’eppaña, no és fer-vos cap favor, només és de justícia i sentit comú. Per tant el mèrit també és relatiu.

    Sí, represàlies en tenim, però no tantes aquí a Madrid, que s’ho prenen a guasa, com les trobades a Catalunya “infringides” per catalans avergonyits de ser-ho, o per alguns vinguts d’arreu que després de portar vivint a Catalunya i DE Catalunya anys i panys, encara tenen mentalitat de colonitzador.

    El meu bloc està provisionalment tancat per això mateix. Els botiflers que teniu a casa vostra són pitjor que l’individu/a més “eppañolista” cañí del Madrid més ranci (perquè n’hi ha un altre Madrid que no n’és pas de ranci, igual que hi ha una Castella organitzada que demana la independència dels pobles sotmesos a l’imperialisme de l’Eppaña una grande y libre…)

    Ser de Madrid i pensar que “eppaña eg-que el·lo mejor” té una lògica, és difícil sortir d’aquest pensament dominant si ets al bell mig de la pell de brau i pandereta; però pensar-ho sent Català i/o vivint a Catalunya, no té perdó, i connota, i denota, un autoodi digne d’estudi. Per això, cuideu-vos dels enemics de dintre, que als de fora ja se’ls hi veu venir.

    Roser, ara que et llegeixo per aquí, i a tu Narcís també, ens veiem el dia 11, i a tu Fermí, també.

    Salut i independència.
    labelendemadrid.cat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.