L'Hereu Riera

Etapa catalana, la d’avui, de la Vuelta Ciclista a Espanya: d’Escaldes al pla de Beret, a Salardú, passant per la Seu d’Urgell, el coll del Cantó, Sort, l’alt d’Enviny, Rialp, Llavorsí, Esterri d’Àneu i el port de la Bonaigua… La serp multicolor, doncs, ha passat per la catalana terra a portar-hi, a més de la seva pintoresca nota de color, l’oloreta de la seva presència, a deixar-hi el seu rastre, a marcar el territori, un any més….
És normal, oi?: “Cataluña es España”, i per tant és lògic que hi passi la Vuelta. Però un any més, casualment, la Vuelta ha deixat de passar pel País Basc, que tampoc es cansen de dir, els nonacionalistes del Pegamento Imedio, que allò també és territori espanyol, i en canvi les bicicletes de la Vuelta l’han esquivat novament, en aquesta edició del 2008. I no sé quantes vegades consecutives fa ja que això passa; però el que és segur és que passa d’ençà que la Vuelta va rebre amenaces d’ETA en el sentit que seria violentament interrompuda, la prova ciclista, si el seu traçat s’endinsava per les carreteres basques. Potser es tracta d’una casualitat, sí, però més aviat tot fa pensar que els orgullosos unionistes, que tot el dia proclamen que no s’ha de cedir al xantatge dels nacionalistes no castellans (que no amenacen ningú, ni amb atemptats ni amb res semblant), aquí sembla que s’han arrugat.
El cas, tot i ser tan repetit i malgrat tenir la Vuelta tot el ressò mediàtic de costum en esdeveniments esportius dels quals Espanya pot treure rendiment polític, és exemplar, per molt que el vulguin amagar, passant-hi de puntetes i silenciant-lo. Per què? Doncs perquè un es posa a fer comparacions i al·lucina, primer, i després pensa que aquí passa alguna cosa que no és del cas…

Al País Basc, per exemple, no paguen impostos a l’Agencia Tributaria
espanyola, sinó que se’ls recapten ells mateixos, a través de la pròpia
agència tributària, i després en donen una part (prèviament pactada, i aquesta és una altra)
a l’Estat, “per a les seves despeses”; i en canvi, aquí a Catalunya,
amb aquests polítics tan espavilats que tenim, ho fem just al revés, i
després ells, els espanyols del pega-pega, ens ho agraeixen pujant-nos
a cavall, fent-nos anar a cops de fuet i pixant-se’ns a sobre des de
dalt i fent-nos creure que plou, com deia un polític català molt
important, amb la sagacitat que el caracteritza. (Ara mateix, en aquests precisos dies estivals, el govern espanyol ens està plovent a sobre amb la remaleïda cançó enfadosa del retardat mental sistema de finançament -com si fossin ells que ens financessin a nosaltres!…).
Al País Basc
estaven construint, fa uns anys, una central nuclear al costat del mar, a Lemoiz
(Lemóniz, en cristià), però va ser objecte de les amenaces de la banda
armada dels collons, i el projecte va finir allà mateix; i nosaltres,
solament al Principat, n’hi tenim 2 en funcionament (que eren 3, però
se’n va socarrimar una, mala sort), i ara tenim endemés l’amenaça, vull dir l’anunci,
d’un cementiri de residus radioactius que serà instal·lat en breu al costat d’una d’elles.
I aquí tenim la Vuelta ciclista, que presenta aquesta
curiositat que dèiem: que no va a fer la volta pel País Basc des de fa
la tira de temps…
I una altra curiositat bastant curiosa: el País
Basc a ningú (a cap Abril Martorell basc) no se li ha acudit de
rebatejar-lo com a “Comunitat Basca” (ni tan sols a la veïna Navarra se
li diu oficialment “Comunitat Navarresa”, per fer la comparació
sencera…).
¿Com és que l’Estat espanyol, tan igualitari, tan
unitari i tan partidari dels uniformes, permet aquestes diferències tan
palmàries?
Si no fos per què, hom diria, traient les conclusions
pertinents (o impertinents) del cas, que al capdavall semblaria que és
aquest, i només aquest, el llenguatge que entén el brillant cervell que pren les decisions des del centre del macrocefàlic Estat espanyol…
I mentrestant, a Catalunya, tothom perplex, que, per no fer-ho tot tan dramàtic, és un mot que rima amb multiplex… (*)
No
és nou, germans: la perplexitat és el rastre que sol deixar el pas de
la caravana espanyola, sigui de bicicletes, sigui de cavalls o sigui de
tancs. Així ha estat en tots els països per on Espanya ha anat a fer la
volta al llarg dels últims segles. Després aquests països, un darrera
l’altre, un cop superada l’estupefacció, han passat de la perplexitat a
la independència. Si no ens volem passar d’originals, doncs, tots els
indicadors diuen que aquest és el camí, i tot fa pensar a més que no
n’hi ha d’altre, si no és el de seguir la Vuelta a Espanya, però a la
cua del pelotón, amb el cotxe escombra…
______________________________________________

(*) Si ens portem bé, gràcies a aquest prodigiós invent, avalat en el seu moment pel ministre barcelonès de Noves Tecnologies, ens deixaran
veure aquí dalt (de moment ja és així a les comarques centrals i al Cap i Casal) les emissions de la televisió valenciana, Canal 9 (i de
les de la ràdio què se’n sap?), i allà baix podran continuar veient els
programes de Televisió de Catalunya, TV3 (i de Catalunya Ràdio?), ara
que sembla que li llevaran del tot la crosta nacionalista, i amb una mica de
sort, podria passar fins i tot que llevessin les multes milionàries
imposades a Acció Cultural del País Valencià per la seves accions
culturals desmesurades en favor de la recepció de TV3 sense els
permisos corresponents de la nacionalista administració valenciana…