L'Hereu Riera

“Sense ETA no haurien pogut justificar la martingala de la llei de partits”. Aquest és el destacat d’un article de Sergi Sol i Bros al diari (“Les coses pel seu nom”) que, com avisa el títol, parla sense embuts d’ETA com la gran excusa que s’ha fet servir des de l’Estat castellà per actuar al País Basc contra la seva reivindicació nacional, primer, i un cop posat el morrió (amb la descarada llei de partits) a la part del ventall polític que molestava més, per intentar la decidida comunitatautonomització i espanyolització del país euskaldun, tocant-hi des del nou Govern bipartit temes sensibles com la llengua, l’escola o els mitjans de comunicació, i d’altres dretament goiescos com els toros, la Vuelta ciclista o els partits de l’arxicarregosa Roja de futbol.
El cas és que l’Estat es veu a venir un problema, si això d’ETA de plegar i deixar les armes va de debò (¿recordeu, benvolguts lectors, l’expressiva cara de Mayor Oreja durant i sobretot després de la que ell anomenava insistentment “treva-trampa”, en temps del PP governant a Espanya?), i de moment la seva reacció és no donar cap crèdit als últims comunicats de la banda armada i no fer cap cas al clam de l’esquerra abertzale (i la dreta abertzale, que també existeix?) perquè aquesta nova ocasió per a la pau sigui la definitiva.
Comparteixo el punt de vista d’en Sergi Sol, i de fet ja n’he parlat unes quantes vegades en el mateix sentit, en aquesta bitàcola, però enganxo aquí el text de l’articulista d’El Punt perquè la clava, parlant clar i català:

«El procés de pau que impulsa l’esquerra abertzale és viscut amb
menyspreu i terror pel PSOE i el PP que, a costa de la lluita
antiterrorista, s’han muntat un negoci fabulós. És aquest pretext, i
només aquest, el que els ha permès haver assaltat el govern basc, on
Patxi López fa de capatàs i Antonio Basagoiti és el predicador que
vetlla per l’aplicació de la més estricta ortodòxia espanyolista. Sense
ETA no haurien pogut justificar la martingala de la llei de partits,
inexplicablement votada també per CiU. I sense la llei de partits no
haurien pogut excloure del joc polític el tercer partit del País Basc en
nombre de sufragis. Ningú no recorda que, malgrat els entrebancs i les
limitacions, la llista d’Iniciativa Internacionalista va superar el PP
en les darreres eleccions europees. Va ser aquest tripijoc premeditat el
que va fer possible constituir un Parlament que és una imatge
distorsionada de la societat basca. Carod-Rovira es mostrava incrèdul fa
uns dies sobre la continuïtat d’Arnaldo Otegi a la presó. Li sobren
raons.
…

»Les coses pel seu nom. Sense el pretext d’ETA mai no podrien haver
iniciat una cacera de bruixes ni haver instrumentalitzat fins a extrems
delirants el poder judicial, com a servil aparell de les directrius
governamentals. Només així han pogut arremetre com feres contra les
estructures socioeconòmiques emergents de la societat basca, només així
van poder justificar el penós tancament d’Egunkaria, colofó d’una escalada repressiva que es va iniciar amb el tancament d’Egin.
Només així silencien les múltiples denúncies i testimonis de tortura,
una de les vileses més grans que pot cometre un ésser humà. Només així
poden mostrar-se impassibles davant el degoteig de morts a la carretera
de familiars o amics de presos bascos. Però no era la vida humana el
valor suprem a preservar? Només així s’entén el periodisme de guerra amb
què s’aborda el conflicte basc, que té per única font informativa les
consignes i els comunicats de premsa del Ministeri de l’Interior.

»L’actual
conjuntura és un mannà de garlandes per a l’espanyolisme militant.
Essencialment per això es mostren tan bel·ligerants contra el procés de
pau. Perquè el seu avanç és un compte enrere a la seva supremacia i als
seus privilegis».